Sòcrates: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 83.36.152.123. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{vegeu (des)|el filòsof grec Sòcrates}}
{{Infotaula persona}}
'''Sòcrates''' (en [[Grec antic|Grec]] Σωκράτης; [[Atenes]], ca. [[470 aC]] - [[399 aC]]<ref name="enc1911">{{ref-web|url = http://www.1911encyclopedia.org/Socrates_%28philosopher%29
|editor= 1911 Encyclopaedia Britannica
|títol= Socrates
|data=1911
|consulta= 2009-11-23 |llengua=anglès
}}</ref>) fou un [[filòsof]] de l'[[Antiga Grècia]] que es considera el fundador de la [[filosofia occidental]], per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit. De Sòcrates només ha arribat informació fins als dies actuals per mitjà dels seus deixebles (com Xenofont i Plató) i d'alguns poetes com [[Aristòfanes]]. En particular, els diàlegs de [[Plató]] ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment.<ref>Sarah Kofman, Socrates: Fictions of a Philosopher (1998) ISBN 0-8014-3551-X </ref>
A partir de la descripció de Plató, Sòcrates pren renom especialment per la seva contribució al camp de l'[[ètica]], i és també aquest Sòcrates platònic qui dóna el seu nom als conceptes de la [[ironia socràtica]] i del [[mètode socràtic]], o ''elenchus''. Aquest segon mètode és d'ús comú en una gran varietat de discussions; es tracta d'un mètode [[pedagogia|pedagògic]] en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d'obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l'objectiu de fer reflexionar l'interlocutor sobre els punts fonamentals del tema.
Linha 11 ⟶ 12:
Les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l'[[epistemologia]] i la [[lògica]], i la influència de les seves idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir.
Hi ha qui pensa que els escrits de [[Xenofont]] són d'una certa utilitat per a comprendre a Sòcrates, tot i que no sempre coincideixen amb Plató. Quant a [[Aristòtil]], qui deixà alguns escrits sobre Sòcrates, hi ha alguns dubtes sobre la seva fiabilitat al respecte. Sobre [[Aristòfanes]], hom sol pensar que feu una crítica "sincera" de Sòcrates basant-se més aviat en els sofistes i els qui es dedicaven a la retòrica a canvi d'elevades sumes de diners en les seves lliçons si bé almenys alguns dels sofistes donaven conferències públiques a canvi de molt pocs diners per l'entrada.
== El problema socràtic ==
És complicat poder obtenir un retrat acurat del Sòcrates històric i del seu punt de vista filosòfic a partir de les poques fonts que ens han arribat. Aquest fet és conegut com el [[problema socràtic]].
Sòcrates no va escriure textos de filosofia ni de cap altre tema. Tant el coneixement de la seva vida com de la seva obra està basat en els escrits dels seus deixebles i dels seus contemporanis. En un lloc prominent, existeixen els diàlegs de [[Plató]]; però l'apologia de [[Xenofont]], i altres textos d'[[Aristòtil]] i [[Aristòfanes]] també en donen detalls destacats.<ref>Molts altres escriptors es van afegir a la ''moda'' dels diàlegs socràtics (anomenats ''Sőkratikoi logoi'') en aquell moment. A més de Plató i Xenofont, a cadascun dels següents filòsofs se'l reconeix per haver fet contribucions a aquest gènere: [[Èsquines (filòsof)|Èsquines]], [[Antístenes]], [[Arístip]], [[Bryson d'Acaia|Bryson]], [[Cebes de Tebes|Cebes]], [[Critó d'Atenes (filòsof)|Critó]], [[Euclides de Mègara]], i [[Fedó d'Elis|Fedó]]. És poc probable que Plató fos el primer en aquest camp. (Vlastos, p. 52).</ref>
La dificultat de descobrir el Sòcrates ''real'' sorgeix del fet que aquestes obres són textos filosòfics o dramàtics, més que explicacions biogràfiques. Deixant a banda [[Tucídides]] (que no menciona Sòcrates ni els filòsofs en general), de fet no hi ha res semblant a una història escrita de l'època i el lloc en què va viure Sòcrates. Com a conseqüència, les fonts que mencionen Sòcrates no són necessàriament acurades històricament, i són sovint parcials (perquè qui va perseguir i recloure Sòcrates no va deixar cap escrit). Així doncs, els historiadors s'enfronten al repte de reconciliar els diversos textos entre si per mirar de crear un retrat acurat i, sobretot, consistent de la vida i obra de Sòcrates. En general, a [[Plató]] se'l considera la font més fiable i informativa sobre la vida de Sòcrates i la seva filosofia.<ref> Hi ha unes quantes raons per a això. En primer lloc, a Sòcrates se'l reconeix com a intel·lectual a pràcticament totes les fonts primàries que existeixen. Així doncs, és més probable que un altre intel·lectual (és a dir, Plató) fos més capaç d'entendre les seves idees que un oficial militar com Xenofont (tot i que, de fet, Sòcrates va ser un soldat condecorat). A més a més, Sòcrates -tal com és descrit a l'obra de Xenofont- no fa res que porti a la conclusió que fos un revolucionari o una amenaça per a Atenes. Per contra, el Sòcrates de Plató es comporta d'una manera que podria explicar perquè va ser condemnat per impietat (May, ''On Socrates'').</ref> Alhora, a algunes obres Plató porta la seva versió literària de Sòcrates a expressar idees i comportar-se d'una manera que el Sòcrates històric molt probablement mai no hauria dit o fet. Saber si en un diàleg de Plató determinat s'està parlant del Sòcrates històric o de la versió literària que en fa Plató és un tema molt controvertit. També se li critica a Plató el fet de fer descripcions aparentment incompatibles de Sòcrates; als seus diàlegs el descriu alhora com un mestre que nega tenir disciplina, com un home de raó que obeeix una veu divina de dins del seu cap i com a un home devot a qui l'Estat executa per la seva pròpia conveniència, sense voler fugir de la justícia. També afirma que Sòcrates menysprea els plaers dels sentits, encara que s'emociona per la bellesa. Es consagra a l'educació dels ciutadans d'Atenes (criticant durament l'escepticisme dels [[Sofística|sofistes]]), però alhora és indiferent amb els seus propis fills i, possiblement, amb la seva dona.
Linha 138 ⟶ 141:
Sòcrates va recobrar importància a la [[filosofia occidental]] al [[Renaixement]] i la [[Il·lustració]] a [[Europa]], quan la teoria política es va reformar amb les obres de [[John Locke]] i [[Hobbes]]. [[Voltaire]] fins i tot va arribar a escriure una obra satírica sobre el Judici a Sòcrates. Hi ha un gran nombre de pintures sobre la vida de Sòcrates d'aquesta època, incloent obres de [[Jean-Baptiste Regnault]] i ''La mort de Sòcrates'', de [[Jacques-Louis David]], a finals del {{segle|XVIII}}.
Avui en dia, el [[mètode socràtic]] és encara utilitzat a les aules i a les escoles de dret com a mètode per discutir assumptes complexos, per exposar els temes fonamentals de l'orador i l'interlocutor.
== Referències ==
| |||