Guifré el Pilós: diferència entre les revisions

En aquesta àrea buida, però, a finals del {{segle|IX}}, s'hi registraregistrà un fort corrent d'immigracióde colonització procedent de les contrades pirinenques -[[Pallars]], Urgell i Cerdanya-; després de gairebé dos segles –des dels inicis de la crisi de la monarquia [[visigots|visigoda]] fins a la fi del poder carolingi- d'haver acollit els que abandonaven les terres planes a causa dels riscos de lales inestabilitatràtzies políticaandalusines, ara, les terres d'alta muntanya havien arribat a patirpatien [[superpoblació]]; per això, a molta gent no li quedà cap altremés remei que intentar establir-se a les terres baixes malgrat el perill d'atac. Davant d'aquesta situació, Guifré el Pilós, els comtats del qual envoltaven tota aquesta àrea de nova població, intervingué a la zona per canalitzar la colonització; va nomenarnomenant-hi el [[885]] un [[Vegueria|veguersveguer]] per delimitar les àrees de colonització i els nuclis de poblament, iaixí com també integràper aquestintegrar territoriaquests dinsterritoris lessota estructuresla comtals.seva Enestructura unde principipoder comtal, quanextreure'n impostos i poder protegir-los militarment.

Quan les característiques i situació de la zona ho permetien, Guifré annexionà les àrees repoblades a un comtat ja existent: la Vall de Lord fou inclosa dins del comtat d'Urgell, i el ''pagus'' de [[Berga]] –l'actual Berguedà- al comtat de Cerdanya; ara bé, la regió central del Ripollès, Plana de Vic, Lluçanès i les Guilleries, configurava un territori tradicionalment estructurat al voltant de la ciutat d'[[Ausa]], amb una tradició ètnica pròpia -era l'antic país dels [[ausetans]]-; per això, Guifré hi creà un districte propi, el [[comtat d'Osona]], on també foren incloses les terres del Moianès i el Bages, les quals, tot i tenir un nucli tradicional -laa a ciutat de [[Manresa]]- i també una personalitat històrica derivada d'haver estat el país dels [[lacetans]], perdegut a la seva situació de primera línia de frontera amb l'[[Islam]] i pel seu escàs poblament, no tenien prou entitat per a estructurar-hi unaun demarcaciócomtat específicadiferenciat; d'ací el valor merament geogràfic i mai jurídic de l'expressió ''[[comtat de Manresa]]'', freqüent en els documents. Al nou [[comtat d'Osona]], Guifré, havent-s'hi reservat el càrrec de comte, el [[885]], va nomenar-hi un vescomte, amb la missió d'exercir-hi les funcions comtals en absència del comte.