Els polovtzians, un poble nòmada de llengua turca, assoliren el [[Volga]] el {{segle|XI}}, de retorn de la seva migració a [[Sibèria]], topant-se aquí per primera vegada amb les tropes russes. Kontxak era un dels seus generals més famosos. A finals del {{segle|XII}} i principis del XIII els polovtzians continuaren la seva migració davant la pressió dels tàrtars. Una part d'ells s'assentà en les conques dels [[Carpats]]. L'eclipse solar a la que s'al·ludeix en la cançó d'Ígor, en efecte, succeí l'1 de maig de [[1185]], a les 15.25 h. El príncep Ígor marxà contra els polovtzians el 1185. Ell era, per cert, un aliat dels polovtzians i s'havia casat amb la filla del [[khan]] Kontxak. En la primera batalla va vèncer ell, però fou derrotat en la segona, a la vora del riu [[Kajala]]. El seu exèrcit fou anihilat i Ígor fugí a [[Kíev]] a l'abric del Gran Duc rus.
