H1N1: diferència entre les revisions

La grip '''H1N1 o H1N1 humana''' és un subtipus ded''' Influenzavirus tipus A'' del virus de la grip, pertanyent a la família dels Orthomyxoviridae.<ref>{{ref-publicació |cognom=Coloma |nom=Rocío |títol=The Structure of a Biologically Active Influenza Virus Ribonucleoprotein Complex |publicació=PLoS Pathogens |data=26 juny 2009 |pàgines=e1000491 |volum=5 |exemplar=6 |doi=10.1371/journal.ppat.1000491 |coautors=Valpuesta, José M.; Arranz, Rocío; Carrascosa, José L.; Ortín, Juan; Martín-Benito, Jaime; Rey, Félix A.}}</ref>

El H1N1 ha mutat en diversos subtipus que inclouen la [[grip espanyola]] (extinta en la vida silvestre), la [[grip porcina]], la [[grip aviària]] i la grip bovina. La soca manté la seva circulació després d'haver estat reintroduïda en la població humana en la [[dècada de 1970]]. Quan es va comparar el virus de 1918 amb l'actual, el viròleg estadonidencestatunidenc Jeffery Taubenberger va descobrir que únicament hi vahavia haverhagut alteracions en només 25-30 aminoàcids dels 4.400 que componen el virus. Aquests lleugers canvis poden convertir el virus en una malaltia que es pot transmetre de persona a persona. Actualment, hi ha algunes mutacions del virus H1N1 a la vida silvestre, causantque causen almenys la meitat d'infeccions de grip ocorregudes durant l'any. 2006. Des de mitjans de març de 2009, almenys 900 casos mortals han ocorregut a Europa i Amèrica per la pandèmia d'una nova soca de H1N1, altresi 100 morts més a [[Mèxic]] encara no estan oficialment confirmades com a casos d'influença H1N1. La situació al 14 juny 2009 registrada per l'OMS el 14 de juny de 2009 és de 29.669 casos confirmats de grip provocada per la nova soca del virus H1N1 i centenars de casos mortals en total a nivellescala mundial. Fent un seguiment diari de les últimes dades publicades per l'OMS, el nombre de pacients declarats es dobla cada dia en diferents països.

Tots els Influenzavirus tipus A estan categoritzats d'acord amb les dues proteïnes que es troben a la superfície del virus: [[Hemaglutinina]] (H) i [[neuraminidasa]] (N). Tots els virus d'influença contenen hemaglutinina i neuraminidasa, però l'estructura de les proteïnes difereix de cepsoca a cepsoca a causa d'una ràpida mutació genètica en el genoma viral. Les soques del virus Influença A tenen assignades una nomenclatura basada en l'estructura "H-Número" i "N-Número" segons quines variants d'aquestes dues proteïnes contenen. Hi ha 16 subtipus "H" i 9 subtipus "N" coneguts en aus, però només 3 "H" i 2 "N" es troben en general en humans.

En la majoria dels casos, la infecció pel subtipus H1N1 es manifesta de forma similar i amb símptomes clàssics a qualsevol altre cas d'infecció per grip comúcomuna (influença de tipus A), com ara augment de [[rinorrea|secreció nasal]], [[tos]], [[mal de coll]], [[febre]] alta (majormés ade 38 °C), malestar general, [[Anorèxia|pèrdua de la gana]], [[Miàlgia|dolor en els músculs]], [[Artràlgia|dolor en les articulacions]], [[vòmits]], diarrea i, en casos de mala evolució, [[desorientació]] i [[pèrdua de consciència]]. La diferència radica en el fet que el subtipus H1N1 és capaç d'expressar-se ocasionalment de manera mortífera, encara que aquests casos són estadísticament regulars (rondantronden el 45% aproximadament del total d'afectats). Sempre hi haurà un subgrup de persones en què la infecció pel subtipus H1N1 es manifesta més agressivament (a causa d'un sistema immunitari suprimit) i en el qual s'arriba a contreure pneumònia, la mortalitat arriba a 1 d'1 {{què}} aproximadament d'aquests pacients. Almenys 900 casos mortals han ocorregut a Europa i Amèrica per la pandèmia d'una nova soca de H1N1, i 100 morts més a Mèxic encara no estan oficialment confirmades com a casos d'influença H1N1. La situació al 14 juny 2009 registrada per l'OMS és de 29.669 casos confirmats de grip provocada per la nova soca del virus H1N1 i centenars de casos mortals en total a escala mundial. Fent un seguiment diari de les últimes dades publicades per l'OMS, el nombre de pacients declarats es dobla cada dia en diferents països.

* En general, persones en els extrems de vida com nens entre 6 mesos a 2 anys i adults majors ade 65 anys d'edat.

* Embarassades que estiguin cursant el seu 2n - 3r trimestre de gestació.

* Nens en estat de risc com ara nascuts prematurs, especialment aquells amb pes menor a 1.500 grams.