Confessor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m Espais en ordinals de reis |
||
Línia 22:
Jesuïtes van ser els confessors dels primers borbons ([[Felip V d'Espanya|Felipe V]] i [[Ferran VI d'Espanya|Fernando VI]]) fins a 1755, en què qüestions de política exterior (tractat de límits amb Portugal) i la caiguda del [[Zenón de Somodevilla y Bengoechea|marquès de l'Ancorada]] (proper als jesuïtes) van portar a la destitució del Pare Rávago i el nomenament de sacerdots seculars com a confessors.
L'expulsió dels jesuïtes (1767) després del [[motí de Squillace]] (1766) va tenir lloc durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carlos III]], amb un franciscà en el càrrec de confessor (el Pare Eleta). Amb [[Carles
Ja en l'Edat Contemporània, i privat de les seves funcions polítiques, la funció de confessor d'Isabel II (que va reunir en el seu torn una veritable ''cort dels miracles'') va ser confiada al [[Antoni Maria Claret i Clarà|Pare Claret]] (va fundar el seu propi orde religiós -claretians- i va arribar a ser canonitzat).
| |||