Passat perifràstic de l'indicatiu (català): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''Passatpassat Perifràsticperifràstic''' en [[català]] és un temps verbal utilitzat per expressar accions passades. És el temps pròpiament del passat en llengua catalana. S'acostuma a utilitzar en pràcticament tots els contextos que requereixin simplicitat i enteniment. Es considera un temps planer i per això és d'ús molt comú fins al punt d'haver substituït el Passat Simple. Tot i això, no és comú en narracions literàries o enciclopèdiques malgrat que l'ús de la Viquipèdia l'ha estès també en aquest camp.
 
Cal remarcar, però, que en la variant dialectal valenciana del català, és comú utilitzar el passat simple en comptes del perifràstic, fet que atorga al passat simple aquest les propietats d'usatge del perifràstic.
 
== Els valors del Passatpassat Perifràsticperifràstic ==
El Passatpassat Perifràsticperifràstic es fa servir per a referir-se a un fet o una acció realitzadesrealitzats en un moment del passat i dins d'un període temporal que ja s'ha donat per acabat.<ref name="Ref">{{Ref-llibre|cognom=Pompeu Fabra|títol=Gramàtica Catalana|url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf|edició=IEC|llengua=català|data=2006|isbn=84-7283-290-2}}</ref>
 
<blockquote>El lladre {{subratllat|va entrar}} a casa nostra però no {{subratllat|es va endur}} res de valor sentimental.</blockquote>
Línia 55:
|}
 
En particular, la segona persona, en català, posseeix tres graus de tractament els quals fan variar el verb. A la pràctica, és a dir, en llengua parlada, els tractaments no formals són d'ús molt recurrent i habitual mentre que es dona preferència a les formes formals en l'escrit.<ref name="Ref01"/> I encara dins la llengua escrita, s'acostuma a prioritzaprioritzar en administració les formes en "vós" perquè permet no distingir el gènere.
 
{| class="wikitable"
Línia 139:
La irregularitat pròpiament dita la presenta el mateix auxiliar, és a dir, el verb anar que no es conjuga segons les regles regulars del Present de l'Indicatiu.<ref name="Ref01"/> De fet, es pot considerar els temps perifràstics com els més fàcils d'aprendre perquè el verb d'acció no és conjuga i queda a l'infinitiu.
 
Els infinitius són tots regulars malgrat que s'accepta doble infinitiu per als verbs seqüentssegüents:<ref name="Ref01"/>
 
*valer (valdre)