Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah: diferència entre les revisions

Hixam II estava sota el control absolut de l'''[[hadjibhàjib]]'' [[amírida]] [[Abd-ar-Rahman Sanxuelo|Abd al-ar-Rahman ibn al-Mansur]] (fill d'Almansor) conegut com a [[Sanxuelo]] (Sanxol o ''Xanjwilu'') que l'havia pressionat per designar-lo com a hereu fins a aconseguir-ho (novembre del [[1008]]). Aquesta decisió va provocar l'hostilitat de la família omeia i dels seus partidaris. El clan omeia va encarregar a un dels seus, MuhammadMuhàmmad ibn Hixam ibn Abd -al-DjabbarJabbar, besnét d'[[Abd al-Rahman III|Abd-ar-Rahman III]] al-Nasir, que tenia molts partidaris a la ciutat de Còrdova, d'organitzar una rebel·lió. Es va decidir el dia de l'aixecament que seria aprofitant l'absència de Sanxuelo en expedició a Castella.

El [[15 de febrer]] de [[1009]] el cap rebel va atacar el palau reial on estava el califa Hixam II i un grup reduït dels seus fidels, el va ocupar i va fer signar al califa un document en el qual abdicava. Tot seguit es va fer proclamar califa amb el ''lakab[[làqab]]'' honorífic d'al-Mahdí. La revolta popular va portar al saqueig de la vila amírida de [[Madīnat al-Zahrā|Madínat az-Zahrà]] i totes les riqueses que contenia van caure en mans dels saquejadors que les van presentar al nou califa. Aquest per esborrar tot rastre dels [[amírides]], va fer destruir MadīnatMadínat alaz-ZahrāZahrà fins als fonaments i cremar les restes.

Al-Mahdí es va preparar per a la reacció de Sanchuelo, que informat dels fets, retornava de la seva expedició amb l'exèrcit i estava acampat a [[Qàlat Rabah|Calatrava]] (''KalatQàlat RabaRabah''); Sanxuelo va intentar assegurar-se de la fidelitat de les tropes, de majoria berberamaziga, però aquestes el van abandonar, i es va dirigir amb alguns lleials a Còrdova esperant reunir els seus partidaris a la ciutat,<ref>A la ciutat hi havien tres partits, els marwans o meruans, favorables als omeies però enemics d'Hixam II; els alamerins, favorables a Hixam II; i els eslaus o esclavons, favorables a Sanxuelo</ref> però fou capturat per emissaris d'al-Mahdí en un santuari a la [[Sierra Morena]] l'[[1 de març]] i executat el [[3 de març]] de [[1009]]. El seu cadàver fou exposat en una creu a Còrdova. Pocs dies després al-Mahdí va fer córrer el rumor de la mort de Hixam II (l'anomenada primera mort). El seu propi fill Ubayd Allah-Al·lah fou nomenat valí de Toledo i el governador de les fortaleses del Duero (Frontera Superior), Wadih, li va donar suport.

Al-Mahdí aviat es va enfrontar amb els seus parent omeies i als caps berbersamazics del seu exèrcit. Aviat es va organitzar una conspiració i els berbersamazics van aixecar contra el califa a un pretendent omeia de nom Hixam ibn Sulayman ibn al-Nasir amb el ''lakablàqab'' d'al-Rashid, i van assetjar Còrdova, però al-Mahdí va fer una sortida, els va derrotar i va matar el pretendent.

Llavors els berbersamazics van proclamar un nou príncep omeia, [[Sulayman al-MustainMustaín|Sulayman ibn al-Hakam]] amb el ''lakablàqab'' d'al-MustainMustaín i van demanar ajut al [[comtat de Castella|comte de Castella]] [[Sanç I de Castella|Sanç I Garcès]] que li va enviar un contingent de cavallers, derrotant pel camí al general [[Wadih]] a ''al-Kala al-Nahar'' ([[Alcalá de Henares]]). Tot i els esforços d'al-Mahdí, les seves forces foren derrotades a [[Alcolea del Pinar|Alcolea]], i el setge de Còrdova es va anar estrenyent. Llavors va intentar restaurar al tron al califa HizamHixam II al-MuayyadMuàyyad al que havia deposat uns mesos abans i se suposava mort, al que va presentar viu i va declarar com l'autèntic califa i ell mateix es va declarar el seu lloctinent, però no va tenir èxit i el [[7 de novembre]] de [[1009]] els assetjants van ocupar el palau califal. Al-Mahdí va fugir i es va amagar a la ciutat i [[Sulayman al-Mustain]]Mustaín va rebre el jurament dels berbersamazics com a nou califa. Les forces que restaven lleials al-Mahdi foren derrotades pels berbersamazics i castellans a Tebul Quinto (''Djabal Qantish'' o ''Qintos'', que vol dir muntanya de Quint) el [[5 de desembre]] del [[1009]]. Els castellans van passar unes setmanes saquejant. A canvi d'aquesta ajuda els castellans havien de rebre unes 200 fortaleses de la Marca Superior però les fortaleses restaven a mans de tropes lleials a Wadih i per tant la cessió promesa per Sulayman no es va fer efectiva i finalment els castellans van retornar al seu comtat.

Després de Tebul Quinto, al-Mahdí va poder fugir de Còrdova i va arribar a [[Toledo]] on fou ben acollit pel seu fill Ubayd Allah-Al·lah i pel governador de la Frontera, Wadih, i es va aliar al comte [[Ramon Borrell]] de Barcelona i [[Ermengol I d'Urgell]], que amb les seves forces es van reunir a les forces de Wadih<ref>que va deixar al front del govern a Toledo a Ismail ibn Dhi l-Nun</ref> i junts van marxar cap a Còrdova (maig/juny del [[1010]]). La victòria dels catalans a la [[batalla d'Aqbat al-Bakr]](Akabat al-Bakar, Alacaba al-Bazar o Acabaltalbazar))<ref>lloc conegut modernament com Castillo de Bacar, prop de Còrdova</ref> el [[2 de juny]], els va obrir les portes de la ciutat que van ocupar, tot i que hi van morir uns quants nobles catalans; Sulayman va fugir a MadīnatMadínat alaz-ZahrāZahrà i al-Mahdí fou restaurat.

Una vegada al poder va iniciar una repressió sagnant contra els seus enemics, especialment els berbersamazics que eren a Còrdova; però això va provocar l'aixecament dels berbersamazics de la regió que van retornar a la ciutat i la van assetjar en nom de Sulayman. El contingent català, que havia quedat debilitat per les pèrdues tingudes, fou derrotat a la [[batalla del riu Guadiaro]] ([[21 de juny]]) en la confluència dels rius [[Guadaira]] i [[Guadalquivir]], en la qual va morir el comte d'Urgell Ermengol I, que fou conegut després com "El de Còrdova", i es va decidir retirar-se, abandonant Còrdova el [[8 de juliol]] i la ciutat és saquejada perquè Hixam no pot pagar als catalans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url= http://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA90&dq=saqueig+de+cordova+1010&hl=ca&sa=X&ei=GVcnU_TNMKHNygO_s4DQAQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=saqueig%20de%20cordova%201010&f=false |llengua= | editorial=Editorial Alpha |data=1963 |pàgines=90 |isbn=}}</ref>

Sota la pressió dels assetjants berbersamazics, Wadih que manava les forces d'al-Mahdí, va decidir detenir a aquest i proclamar a Hixam II que va rebre el jurament de lleialtat (juliol de [[1010]]). Al-Mahdí va comparèixer davant Hixam II i després fou assassinat al palau per esclaus amírides el [[23 de juliol]] de [[1010]]. El govern efectiu va quedar en mans de Wadih com ''hadjibhàjib''; llavors va negociar amb els castellans l'entrega de les fortaleses que se'ls havien promès per Sulayman, a canvi de suspendre el suport a aquest. Això va afectar poc a Sulayman, que va continuar el setge que va durar fins al [[1013]]. Aquesta situació va afavorir que entre 1010 i 1012 diversos governadors es fessin independents ([[Taifa de Dénia|Dénia]], [[Taifa de Toledo|Toledo]], [[Emirat de Granada|Granada]]...)