Delvina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Plantilles
Línia 6:
La seva història és desconeguda però devia arribar a certa importància doncs [[Constantí IX]] Monomac (1042-1054) hi va construir una església (Sant Nicolau = ''Kisha Shen Kollit be Mesopotam'') les restes de les quals es van conservar almenys fins a la [[II Guerra Mundial]]. La fortalesa és del mateix temps o pocs anys després i encara existeix. Al {{segle|XIII|s}} fou part del [[despotat d'Epir]] i al segle XIV estava governada per la família Delvina, que en alguns moments va estar sota influència de catalans i venecians; el [[1354]] Mehmet Ali Pasha Delvina consta com a senyor del castell i la ciutat.
 
L'otomà Sinan Pasha hi va arribar per primer cop el [[1431]]/[[1432]]. La dominació otomana es va establir al final del segle XV però mai no fou ben acceptada per la població i no es va poder considerar definitiva fins al [[1537]] en què fou dominada per Ayas Pasha. Al {{segle |XVI}} fou un dels centres de l'orde de dervixos dels ''Khalwatiyya'', portada de [[Janina]] vers el 1530 per Yakub Efendi; després van seguir els ''Bektashiyya''. La mesquita principal fou la Khunkar ''djami'' fundada en temps de [[Baiazet II]] (avui ja desapareguda com altres restes musulmanes excepte la mesquita d'Hadjdji Ahmad Agha construïda el [[1872]]). Ewliya Celebi va visitar la ciutat el [[1670]] i la va considerar una gran colònia otomana.
 
El [[1912]] fou dominada pels gres i el [[1913]] fou integrada al nou principat d'[[Albània]] i després va seguir la història general del país. El [[1920]] va arribar a primer ministre Sulayman Delvina (18984-1933) nadiu de la ciutat, que va traslladar el govern de [[Durazzo]] a [[Tirana]] (febrer de 1920) i va establir així la capitalitat d'aquesta darrera.