Pirateria barbaresca: diferència entre les revisions

Les accions dels pirates barbarescs no remetrien fins a començaments del {{segle|XIX}}, quan països com Gran Bretanya, França i Estats Units van cessar de pagar tributs als reis barbarescos i van començar a realitzar campanyes de càstig contra la base pirata d'Alger. Aquesta va veure destruïda gran part de la seva flota el [[1816]], i el [[1830]] va caure davant les forces franceses, que la usarien com a punt de partida per crear la colònia d'[[Algèria]] al llarg del segle següent. La pressió internacional i la decisió de l'[[Imperi Otomà]] d'eliminar aquesta pràctica, van portar a la fi de la pirateria a [[Marroc]], [[Tunísia]] i [[Tripolitània]] en els anys següents.

 

 

En els primers anys del segle {{segle|XVI}}, apareix un personatge que, recolzat pels governants [[Imperi Otomà|otomans]] i berbers, es va dedicar a atacar nombroses naus europees, principalment espanyoles i italianes: era [[Oruç Reis]] Barba-roja. Aquest corsari va arribar fins i tot a rebre de mans del rei de [[Tunis]], el [[1510]], el govern de l'illa de [[Djerba]], des d'on va continuar organitzant pillatges i atacs, com ara el [[saqueig de Maó]] el [[1535]]. Després de la seva mort, el seu germà [[Khair ed-Din Barba-rossa|Khair ed-Din Barba-roja]], que havia heretat d'ell el sobrenom de ''Barba-roja'', va arribar a empetitir la llegenda d'Oruç Reis. Tant és així que l'abat de Brantone, en el seu llibre sobre l'[[Orde de Malta]], va escriure d'ell: «Ni tan sols va tenir igual entre els conqueridors grecs i romans. Qualsevol país estaria orgullós de poder explicar-hi als seus fills.»<ref name="aventura88"/>