Castell de Pià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Tipografia
Línia 16:
El lloc de Pià (''Apianum'') és documentat des del 901, quan els vescomtes de Narbona vengueren aquest lloc a la seva filla Adalinda i al seu marit, Ponç, reservant-se'n, però, l'usdefruit. EL 925, la vescomtessa Arsinda, que havia quedat vídua de Leudoví van vendre els drets que tenien en aquesta vila i terme al [[Bisbat d'Elna|bisbe d'Elna]]. Després el mateix bisbat va anar adquirint més possessions, a Pià, fins que els vescomtes de Narbona li donaren també l'església de Pià i els seus béns, a més de vinyes a l'entorn del poble.
 
Els senyors de Pià eren els Salses, però a través d'una branca de la mateixa família, que prengué el cognom de Pià entre els segles XI i XIII. El 1205 Arnau de Salses concedí als habitants de Pià una carta de franqueses que els alliberava dels mals usos i al cap 40  anys, els mateixos senyors en cedien el domini a l'arquebisbe de Narbona, qui en fou senyor fins al 1569. Aquell any el comprà un burgès perpinyanès, Bertran Joli. Foren els arquebisbes narbonesos qui feren aixecar el castell de Pià. Una làpida recentment redescoberta explica que la seva construcció acabà el 1249. A principis del {{segle|XVII}} el senyoriu estava en mans dels Oms, qui el traspassaren als Delmàs a través d'un enllaç matrimonial. Els Delmàs n'eren senyors en el moment de la [[Revolució Francesa]].
 
== La vila fortificada ==