El '''desenvolupament cognitiu''' és el procés pel qual un [[nen]] aprèn a conèixer l'entorn i com això afecta alel seu [[cervell]] i les connexions neuronals que s'hi estableixen. Aquest desenvolupament permet tractar amb conceptes com el de nombre, l'espai, el llenguatge, l'autoconsciència, la relació d'idees i la percepció de l'altre.
El principal teòric és [[Jean Piaget]], que divideix aquest desenvolupament en diferents4 estadis: l'''<nowiki/>'estadi sensorial''', que està dividit en sis subestadis: exercici dels reflexos (el0-1 nenmes), esquemes simples (1-4 mesos), descobriments de procediments (4-8 mesos), conducta intencional (8-12 mesos), descobriment per experimentació (12-18 mesos) i representació mental (18-24 mesos) i en aquest, l'infant aprèn a relacionar-se amb el medi mitjançantsmitjançant els sentits), i les habilitats motores; '''l'estadi preoperacional,''' (aque partirabasta des dels dos2 fins als 7 anys i, l'infant utilitza el pensament simbòlic per entendre el món. A més a més, és capaç d'operar amb conceptes i representacions no immediates),; '''l'estadi operacional concreta''' (desenvolupaque laes lògica,desenvolupa entre els 7 i els 11 anys) i, l'infant comença a entendre i aplicar operacions o principis lògics de forma objectiva i racional i; '''l'estadi operacional formal,''' que és aproximadament a partir dels 11/12 anys i, els adolescents ja tenen la capacitat de pensar de manera abstracta (adquireixi raonar de forma analítica. Adquireixen el ranonamentraonament adult en una progressiva abstracció i pluralitat de punts de vista).
Aquest camp d'estudi relaciona disciplines com l'[[educació]], la [[psicologia]], la neurociència i la biologia. S'ha intentat extrapolar a altres àrees, com l'anàlisi de l'evolució de la [[fe]].
