Datació basada en el carboni 14: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 7 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
m Tipografia |
||
Línia 9:
== Història i bases del mètode ==
El 1949, el [[químic]] americà [[Willard Libby]] va publicar les primeres dates radiocarbòniques. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] havia estat un dels científics que estudiaven la [[radiació còsmica]], les [[partícules subatòmiques]] que bombardejaven la terra constantment, produint [[electró|electrons]] d'alta energia. Aquests neutrons reaccionaven amb els [[àtoms]] de [[nitrogen]] de l'atmosfera per a produir àtoms de [[carboni 14]] o radiocarboni, que és inestable per la presència de 8 [[neutró|neutrons]] al nucli, en lloc dels 6 habituals en el carboni corrent ([[carboni 12]]). Aquesta inestabilitat dóna lloc a una desintegració radioactiva constant. Libby va calcular que la meitat del carboni 14 de qualsevol mostra tardava 5.568
Libby s'adonà que la desintegració del radiocarboni a un ritme constant s'equilibrava degut a la seva producció continua per la radiació còsmica, i que per tant, la proporció de carboni 14 de l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] continuaria sent la mateixa al llarg del temps. A més, aquesta [[concentració]] atmosfèrica estable de radiocarboni es transmet de manera uniforme a tots els éssers vius a través del [[diòxid de carboni]]. Les plantes l'absorbeixen mitjançant la [[fotosíntesi]] i són consumides pels animals [[herbívors]], que a la vegada, són devorats pels carnívors. Només quan mor una planta o un animal disminueix l'absorció de carboni 14, i la seva concentració comença a disminuir degut a la desintegració radioactiva.
Línia 22:
El radiocarboni es transforma en [[nitrogen 14]] que és un isòtop [[gas]]ós que ja no és radioactiu, aquest descens de concentració s'utilitza, per saber quants anys fa que una matèria orgànica és morta. Com que les plantes aquàtiques agafen el carboni dissolt en l'aigua, que resulta ser més antic que el terrestre, aquest mètode de datació no es pot fer servir en aquestes plantes ni en els animals que se n'alimenten.
Les mesures es fan comptant la desintegració radioactiva dels [[àtoms]] de carboni en gas de [[nitrogen]] a través de diversos mètodes el més sensible dels quals (amb mostres de pocs mil·ligrams) és l'espectrometria de masses amb un [[accelerador de partícules]]. Aquesta desintegració es produeix de manera exponencial, disminuint el carboni a la meitat cada 5730
En la determinació hi intervenen errors sistemàtics que són corregibles per calibratge i aleatoris que influeixen en el grau de determinació del resultat.
Línia 28:
Les edats mesurades encara sense calibrar s'expressen en anys [[BP (unitat de temps)|BP]] (Before Present) essent l'any de referència del nivell de radiocarboni en l'atmosfera el del [[1950]] per conveni i perquè les explosions nuclears en l'atmosfera dels anys posteriors provocaren alteracions en els nivells de radioactivitat de l'atmosfera.
L'expressió de les dates obtingudes amb el mètode del radiocarboni utilitza la desviació tipus estadística així una datació com 4000±40 indica una desviació tipus de 40
Els límits de datació amb garanties amb la tècnica del radiocarboni estan entre 58.000 i 62.000. Per tant abasten només part del [[Paleolític]]. En tot cas a partir dels 100.000
== Referències ==
| |||