Joan Maristany i Galceran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com '''Tara''', + com a '''Tara''',
mCap resum de modificació
Línia 7:
Maristany tenia la seva seu a [[El Callao]], al [[Perú]], on tenia una dona indígena i fills. El progressiu moviment [[Abolicionisme|abolicionista]] durant el {{segle|XIX}}, va fer que alguns negrers es dirigissin cap a les illes de la [[Polinèsia]]. Després de l'abolició de l'esclavatge a [[Xile]], el port d'El Callao es va convertir en la principal base esclavista.
 
El ''Rosa y Carmen'' era una corbeta de 402 tones de la família Maristany construïda a les drassanes del Masnou. L'any 1860 entrava al port de Barcelona provinent de [[Guayaquil]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Carbonell Relat |nom=L. |article=El transport marítim a través del moviment del port de Barcelona en l'any 1860 i els capitans que hi participaren |url=http://www.elmasnou.cat/media/repository/cultura/arxiu_municipal/la_roca_de_xeix_11__12_i_13___1996.pdf |consulta= 12 abril 2020 |publicació=La Roca de XeicXeix |editorial=Ajuntament del Masnou |exemplar=núm. 11-12-13 |data=setembre 1996 |pàgina=94 |issn=1130-7935}}</ref> L'octubre de 1861 partia de Barcelona cap a [[Valparaíso]] i [[Lima]] oferint passatge.<ref>{{ref-publicació|article=Abertura de registro |url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1145355 |consulta= 12 abril 2020 |publicació=Diario de Barcelona |exemplar=núm. 301 |data=28 octubre 1861 |pàgina=21}}</ref> El desembre del 1862 va partir d'El Callao amb una flota comandada per Maristany amb altres set vaixells de bandera peruana: ''Hermosa Dolores'' (capità Garay), ''José Castro'' (capità Acevedo), ''Cora'' (88 tones, capità Antonio de Aguirre), ''Rosa Patricia'' (o ''Rosalía'', capità Bollo), ''Carolina'' (capità Morales), ''Guillermo'' (capità Campbell) i ''Micaela Miranda'' (capità Cárcamo).<ref>{{ref-web |url=http://www.armada.cl/arm_actual/site/artic/20030513/pags/20030514002121.html |títol=Período Esclavista |consulta= 21 octubre 2015 |llengua=castellà |editor=Armada de Chile |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090311041036/http://www.armada.cl/arm_actual/site/artic/20030513/pags/20030514002121.html |arxiudata=11-03-2009}}</ref>
 
El 23 de desembre van arribar a l'illa de Pasqua. Van desembarcar 80 homes armats que es van desplegar adoptant la tàctica de la ''chaquira'', que consisteix a atraure els indígenes amb perles i objectes lluents. En una jornada van capturar 349 rapanuis, a més de matar-ne algunes desenes i incendiar cases. Es van distribuir els esclaus en diferents vaixells i es van separar seguint diferents rumbs, partint el 26 de desembre.