Boscos mixtos de Manxúria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Puntuació |
||
Línia 12:
== Flora ==
En comparació amb els boscos caducifolis del sud, els boscos mixtos de Manxúria es caracteritzen per un nombre més gran de coníferes, donat el clima hivernal més rígid que caracteritza aquesta ecoregió. Els boscos d'entre 500 i 1000 m d'altitud inclouen espècies de [[Pinòpsids|coníferes]] i de [[fulla ampla]]. Entre les coníferes recordem el pi coreà (''Pinus koraiensis''), una espècie amb un tronc recte que pot arribar als 35-40 m d'altura, l'avet de Manxúria (''Abies holophylla'') i l'avet siberià (''Picea obovata''). P. obovata és un parent proper de P. abies, una espècie àmpliament distribuïda per tot el nord d'Euràsia. Entre les latifòlies hi ha roures (''Quercus mongolica''), freixes (''Fraxinus mandshurica''), til·lers (''Tilia amurensis''), bedolls (''Betula schmidtii''), oms (''Ulmus laciniata''), [[Auró|aurons]] (''Acer spp.'') i nous (''Juglans mandshurica''). Entre els arbusts hi ha l'avellaner japonès (Corylus sieboldiana) i, a les zones baixes del sector meridional de l'ecoregió, la ''Lespedeza bicolor''.
Els boscos del vessant oriental del Gran Khingan tenen una composició diferent. Entre les espècies latifòlies presents aquí hi ha els bedolls (''[[Betula platyphylla]]''), els pollancres (''Populus spp.''), Els salzes (''Salix rorida'') i els [[Quercus mongolica|roures de Mongòlia]] (''Quercus mongolica''). Els boscos de coníferes, dominats pel pi silvestre (''Pinus sylvestris''), es desenvolupen en llocs caracteritzats per un sòl més [[Sorra|sorrenc]].
| |||