Joaquín Abarca Blanque: diferència entre les revisions

Va estudiar [[filosofia]] i va rebre el grau de doctor en [[dret civil]] i [[dret canònic|canònic]]. El [[1837]] va ser nomenat cap del govern carlista. El [[1804]] va ser nomenat canonge doctoral de la [[catedral de Tarassona]]. El [[1822]], durant el [[Trienni Liberal]], va haver de fugir a [[França]], perseguit per les seves activitats anti-liberals. Quan va ser restablit l'absolutisme en 1824, [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] li va concedir el bisbat de Lleó. Un any després va ser nomenat [[Consell d'Estat d'Espanya|Conseller d'Estat]], càrrec que no va exercir correctament pel que va haver de tornar al bisbat. En [[1839]] va marxar a [[França]]. Va morir en el desterrament, prop de [[Torí]]. Simpatitzant de la causa [[Carlisme|carlina]], es va incorporar al seguici de don Carlos arran de la mort de Ferran VII, acompanyant-lo en el seu exili a [[Portugal]] i posterior viatge a [[Anglaterra]]. Va ser un personatge clau en aquest seguici, home de confiança i conseller del reclamant fins al punt que va ser nomenat president del seu ministeri amb competències en Gràcia i Justícia. Feroç enemic del [[Rafael Maroto Yserns|general Maroto]], va fustigar en contra seva a don Carlos en diverses ocasions. Des del punt de vista militar era, segons els biògrafs historiadors, poc eficient i els consells que va donar en aquest terreny van resultar infructuosos. Va ser expulsat a França al final de la [[Primera Guerra Carlina]], on es va reunir un temps després amb don Carlos al seu exili.