Revolta dels streltsí de 1698: diferència entre les revisions

La lluita entre els clans de [[boiars]] i la intervenció dels estaments militars en la política de l'Estat el [[1682]] després de la mort del jove tsar [[Teodor III de Rússia|Teodor III]] va conduir a una crisi [[dinastia|dinàstica]]. El tron havia de passar a un dels germans de Teodor: a [[Ivan V de Rússia|Ivan]], de 16 anys –fill de la [[tsarina]] [[MaríaMaria MiloslávskayaMiloslàvskaya|MaríaMaria]]–, o [[Pere  I el Gran|Pere]], de 10 anys –fill de la tsarina vídua [[Natalia Naryshkina|Natalia]]. En la [[Duma dels Boiars]], que va veure reforçada la seva influència, competien dos partits: els partidaris de MaríaMaria i els partidaris de Natàlia.<ref name=Kostomarov>[[Nikolái Kostomárov]], [http://www.spsl.nsc.ru/history/kostom/kostom46_1.htm История России в жизнеописаниях ее главнейших деятелей. Глава 15. Петр Великий]</ref>

En la proclamació com a tsar d'un dels germans va influir el [[Patriarca de Moscou i de Totes les Rússies|patriarca]] [[Ioakim (patriarca de Moscou)|Ioakim]], que va recolzar als partidaris de Natàlia i va declarar a Pere com a futur governant. Per a María, l'elecció de Pere podia significar la pèrdua de privilegis i poder.<ref name=Kostomarov/> La filla del tsar, [[Sofia Alekséyevna Románova|Sofia Alekséyevna]], germanastra de Pere per part de pare, es va aprofitar del descontentament dels ''[[streltsí]]'' ([[Arcabusser|arcabussers]]) per la demora en el pagament dels salaris i l'arbitrarietat dels comandaments, va recolzar als partidaris de María i Ivan al costat dels boiars [[Vasili Golitsin]] i [[Ivan Andréyevich Jovanski Tararui|Ivan Jovanski]], i va exercir un paper actiu en la [[revolta dels Streltsí de 1682]], també coneguda com a ''Jovánshchina''.<ref name=Kostomarov/>

Com a resultat d'aquesta revolta en [[Moscou]] es van confirmar els drets dels descendents de María, declarant-se a Sofia com a [[regent]] per la feble salut d'Ivan i la minoria d'edat de Pere, que juntament amb la seva mare Natàlia, va haver de traslladar-se a [[Preobrazhénskoye (Moscou)|Preobrazhénskoye]], a l'est de Moscou, residència de camp del [[tsar]] [[AlejoAlexandre I de Rússia|Alejo]]. Sofia era auxiliada en l'exercici del govern pel seu soci en la revolta, el cap del [[Departament dels Streltsí|''prikaz'' dels ''strelstsí'']], [[Fiódor Shakloviti]]. La regència de Sofia en el regnat nominal d'Ivan V i Pere  I es va mantenir durant set anys, fins al [[1689]]. El matrimoni de Pere amb [[Eudoxia Lopujiná]] el [[27 de gener]] d'aquest any va privar a Sofia el dret a la custòdia legal sobre el seu germà menor, i per això va ser destituïda del poder.<ref name=Kostomarov/><ref name=Soloviov>[[Serguéi Soloviov]], [http://www.magister.msk.ru/library/history/solov/solv14p3.htm История России с древнейших времен. Том 14. Глава 3].</ref>

=== Situació dels regiments de ''streltsí'' ===

[[Fitxer:Russian Strieltsy.JPG|miniatura|''[[Streltsí]]'' en una [[il·lustració]] del [[segle XIX]].]]

L'exèrcit de ''[[streltsí]]'' o [[arcabusser]]s estava compost per unitats de [[infanteria]] i formava el primer [[exèrcit regular]] de [[Rússia]] des de mitjan {{segle|XVI}}. Els ''streltsí'' de [[Moscou]] es trobaven en una posició privilegiada -eren comparats amb els [[genísser]]s [[Imperi otomà|otomans]]-, com a unitat especial de les forces armades del [[tsar]]. En les últimes dècades del [[segle XVII]], els ''streltsí'' van participar activament en els processos polítics i es van enfrontar amb freqüència a les decisions del govern. La revolta dels ''streltsí'' de [[1698]] va ser l'última d'aquest tipus del segle, i està relacionada amb altres episodis protagonitzats pels ''streltsí'' ([[Revolta de Moscou de 1682|revolta de 1682]]) i els esdeveniments de la política interior russa de finals del {{segle|XVII}} i inicis del {{Romanes|XVIII}}. Aquests fets van influir en la decisió de [[Pere  I el Gran|Pere  I]] de dissoldre el regiment de ''streltsí'' i començar a formar forces regulars militars subordinades per complet al sobirà.<ref name=Buganov/><ref>Aleksandr Lávrentiev, [https://postnauka.ru/video/42809 Стрелецкие бунты]</ref>

Els ''streltsí'' vivien en [[ravalRaval (urbanisme)|ravals]]s especials ([[slobodá]]), principalment en [[Zamoskvorechie (barri històric)|Zamoskvorechie]], i constituïen una categoria social molt acomodada. A més de rebre un salari, tenien dret a ocupar-se en l'artesania i el comerç, sense les obligacions dels habitants d'un ''[[posad]]''. Les transformacions que va dur a terme Pere  I estaven enfocades cap a l'eliminació dels privilegis anteriors dels ''streltsí'', aspirant a convertir als "geníssers russos"<ref>[[Andréi Petróvich Bogdánov]], Царевна Софья и Петр. [[Moscou]]: [[Veche (editorial)|Veche]], [[2008]] {{ISBN|978-5-9533-2310-9}}</ref> en soldats obedients al poder estatal.<ref name=Soloviov/><ref name=Bruckner>[[Alexander Brückner]], Глава XIII. Стрелецкий бунт 1698 г. en Иллюстрированная история Петра Великого. [[Moscou]]:, 2000, {{ISBN|5-93070-18-4}}</ref>

[[Fitxer:Azov.jpg|esquerra|miniatura|Batalla d'Azov, [[gravat]]. [[Adriaan Schoonebeek]]. ''El [[tsar]] [[Pere  I de Rússia|Pere  I]] i el [[voivoda]] [[Alekséi Shein]]'', [[1699]].]]

Després de la captura de la ciutat, quatre dels regiments van ser deixats com [[Guarnició (tropes)|guarnició]] en la fortalesa. Es va encarregar als ''strelstsí'' defensar la zona dels contraatacs [[Imperi otomà|otomans]], treballs de restauració de les instal·lacions destruïdes durant el setge i la construcció de noves fortificacions.<ref>M. N. Diomkina, Эпоха Петра I. [[Moscou]]: [[2007]]</ref> A l'estiu de [[1697]], els quatre regiments, sota el comandament de Fiódor Kolzakov, Iván Chorni (Chamorsa), Afanasi Chubárov i Tijón Gundertmark, en lloc de tornar a [[Moscou]] van ser enviats a [[Velíkiye Luki]] per defensar la frontera amb [[Mancomunitat de Polònia-Lituània|Polònia-Lituània]]. El trasllat dels soldats va ser enormement penós, teninthavent qede carregar els canons i remar en el pas de rius. El Tresor de l'Estat estava exhaust i els salaris eren pagats irregularment, malgrat ser-los exigit un servei dur i pràcticament sense descans.<ref name=Buganov/><ref name=Walisz>[[Kazimierz Waliszewski]], Петр Великий. [[Moscou]]: Kvadrat, [[1993]].</ref>

Molts ''streltsí'' estaven molests amb el servei, llarg i lluny de casa. No van poder tornar en diversos anys a Moscou, havent deixat allí famílies i negocis. Especialment causava molèstia el nomenament d'oficials estrangers en els més alts [[Rang (militar)|rangs]] militars.<ref name=Bruckner/>Com afirma l'historiador [[Unió Soviètica|soviètic]] [[VíktorViktor BugánovBuganov]], {{citació|Les raons per al descontentament dels ''streltsí'', com el [[1682]], eren més que suficients. El pes de les campanyes, les grans pèrdues en setges i assalts a les fortificacions de d'[[Azov]], la desconfiança cap als comandants -molts estrangers-, la gana, el fred i altres privacions, la insuficiència extrema dels salaris, l'aïllament de les seves famílies i dels seus oficis, que eren un alleujament en el sustento de les mateixes<ref name=Buganov/>.|}}