Enric Sarradell i Pascual: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 29:
Durant la [[Guerra Civil espanyola]] va ser durant un temps secretari privat de l'anarquista sabadellenc Bru Lladó i va actuar com a [[cinquena columna]]. Per haver fet alguna actuació forta a favor de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]-[[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]], es congracià la confiança de certes autoritats, la qual cosa li va permetre practicar derrotisme a alt nivell.<ref>{{ref-llibre|cognom=Castells Peig|nom=Andreu|títol=Sabadell, informe de l'oposició: anex per a la història de Sabadell|pàgines=23.10|volum=III I IV|editorial=Riutort|any=1978|isbn=}}</ref>
 
Després de la victòria del [[Bàndol nacional]], va donar suport al règim de Franco<ref name="Sarradell" /> i va escriure la cançó de gesta ''La Boina roja'' (1939). Va estar al capdavant de la secció de governació del nou Ajuntament de Sabadell i va impulsar el canvi de noms de carrers que podien constituir «''una ofensa al espíritu de la nueva España, católica e imperial''», tot afirmant que «''hay que infiltrar en el alma ciudadana la elegancia espiritual que fluye, después de la Cruzada, de nombres y gestas de salvación y enaltecimiento''». Alguns dels noms suprimits del nomenclàtor van ser els de [[Luis de Lacy y Gautier|Lacy]], [[Rafael del Riego|Riego]] i [[Pascual Madoz|Madoz]].<ref name="Arraona">{{ref-publicació|cognom=Benaul Berenguer|nom=Josep M.|títol=Pascual Madoz i els fabricants de Sabadell|publicació=Arraona|data=1994|númeroexemplar=15|pàgines=49|url=https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1994/212649/arraona_a1994n15p47.pdf}}</ref>
 
Va oferir a l'Ajuntament la publicació d'un manuscrit seu titulat ''Sabadell mártir'', amb pròleg de [[Pere Pascual Salichs]],<ref name="Del mismo">{{ref-llibre|títol=Cartas a un preguntón (per Enric Sarradell Pascual)|capítol=Del mismo autor|data=1948|lloc=Manresa|pàgines=107}}</ref> on narrava l'actuació tirànica del règim republicà a la ciutat durant la guerra, però va ser rebutjat l'any 1942 per la corporació local davant la negativa de mossèn [[Ernest Mateu i Vidal]].<ref name="Arraona" />