Charango: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
m Plantilles |
||
Línia 7:
Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un [[armadillo]]), o bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el [[ronroco]] (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (''charanguistes''), o d'ebenistes (''charangueros''). Una d'aquestes variants és el [[Chillador]], que s'estén per la zona sud dels [[Andes]].<ref>{{Ref-llibre|títol=El espacio musical andino Modo ritualizado de la producción musical en la Isla de Taquile y en la región del Lago Titicaca|url=https://www.worldcat.org/oclc/960811220|editorial=Institut français d'études andines|data=2015|lloc=Lima|isbn=978-2-8218-4560-2|cognom=Bellenger, Xavier.}}</ref>
Els seus orígens es remunten al {{segle
El charango té una trajectòria centenària a [[Bolívia]] i [[Perú]], i té una presència important en la música de l'[[Argentina]], [[Xile]] i [[Equador]]. En temps antics, el charango es tocava només en formacions de [[folklore]] andí bolivià, però la popularitat de l'instrument ha fet que s'hagi anat incorporant a formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees. Actualment, és vigent a les regions altiplàniques de la [[Andes|serralada dels Andes]] a [[Amèrica del Sud]].<ref>{{ref-web|url=http://www.charangoperu.com/charangoperu/|consulta=28 agost 2013|títol=Charango Perú {{!}} Historia y orígenes}}</ref>
|