Novi Pazar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina plantilla coord redundant amb coordenades a 1.375023239808672 km de les de Wikidata, suficient per una gran ciutat |
m Plantilles |
||
Línia 74:
Va ser visitada per nombrosos viatgers entre els quals [[Evliya Çelebi]] el 1660 que (tot i la seva exageració habitual) esmente més de 40 ''mahalles'', 23 mesquites (la de Altun Alem és la més antiga i data del 1461), 11 ''mesjids'', 5 madrasses, 2 ''tekkes'', 49 fonts, diversos ''khans'', 3.000 cases, alguns palaus, 1110 botigues, 2 ''hammans'', 2 ''imarets'' i 7 esglésies. El [[1689]], durant la guerra contra [[Àustria]], la ciutat fou ocupada pels imperials i devastada, començant la seva decadència. Altre cop fou ocupada pels austríacs el [[1737]].
Després els beys locals foren gairebé independents destacant els de la família de Ferhaoğullari; foren anys d'anarquia agreujats per algunes epidèmies de pesta. Així durant tot el {{segle
El 1878 al [[Congrés de Berlín]] es va crear una entitat separada ("''corpus separatum''") coneguda com el [[Sandjak de Novi Pazar]] (o [[Sanjak de Novibazar]]) on hi hauria guarnicions austrohongareses a la part occidental (regió de Lim). El 1908 el districte fou retornat a l'[[Imperi Otomà]] però ocupat l'octubre de 1912 per tropes sèrbies i montenegrines i el 1913 els dos regnes es van repartir el país; l'emigració dels musulmans cap a [[Turquia]] en els següents anys fou considerable. El 1913 tenia 13.433 habitants. El 1915 les dues parts foren ocupades per les fores austro-hongareses; al final de la guerra fou concedida al nou [[regne dels Serbis, Croats i Eslovens]] i el 1921 tenia 11.207 habitants; des de 1929 l'estat va agafar el nom de [[Regne de Iugoslàvia]]. El 1941 fou ocupada pels italians i agregada a la Gran [[Albània]], regne en unió personal amb Itàlia i protectorat; el 1944 fou ocupada pels alemanys però alliberada pels partisans.
| |||