Santa Eulàlia de Vilapicina: diferència entre les revisions

El santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina és un edifici d'estil neoclàssic, sobri i senzill. Consta d'una única [[Nau (arquitectura)|nau]], amb coberta d'[[arc faixó]]. Es conserven restes de l'anterior temple romànic, aixecat, al seu torn, amb elements constructius d'època romana; poden observar a la façana lateral, sota el pont que uneix l'església amb Can Basté, i a la capella interior, anomenada del Santíssim, que s'ubica en el que va ser l'[[absis]] del temple antic. La façana està decorada amb [[esgrafiat]]s, al voltant d'un [[òcul]], en què apareix la creu de Santa Eulàlia i uns àngels. Entre l'òcul i el portal rectangular hi ha una fornícula amb la imatge de la santa. A la llinda de la porta d'entrada hi ha la inscripció ''SACELLUM HOC RAEDIFICATUM FUIT VICINORUM SUMTIBUS ANNO 1782'', que fa referència a la reconstrucció del temple, el 1782, sufragada pels veïns. Corona la façana un campanar, format per un petit cos amb arcs, i coronat per [[Floró (arquitectura)|florons]] de [[ceràmica vidrada]] verda.

 

Tot i que el temple actual va ser construït en [[1782]], anteriorment ja existia en aquest lloc una capella preromànica dedicada a Santa Eulàlia, documentada l'any [[991]]. A a l'interior de la capella hi ha elements constructius de la primitiva església i fins i tot restes d'un assentament romà anterior.<ref name="period">{{ref-publicació|cognom=Aspas |nom=Erica |data=19/01/2011 |publicació= [[El Periódico de Catalunya]] |pàgina=44 |url= http://www.elperiodico.com/es/noticias/distritos-de-bcn/print-407990.shtml |títol=Una zona verde en la qual se respira deporte }}</ref>