Würzburg: diferència entre les revisions

Würzburg deu el seu origen a una colònia [[celtes|celta]], però no aconseguí importància fins després de ser erigit el bisbat el [[741]]. Com en totes les ciutats episcopals, la burgesia intentà espolsar el domini dels prelats, aspirà a la franquícia imperial, i per aquest objecte, especialment en temps d'[[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic]], s'adherí a la reialesa, i això donà lloc a contínues lluites entre la burgesia i la [[mitra]]. Finalment, la ciutat fou sotmesa en virtut de la derrota que sofrí a [[Argtheim]] el [[1400]]. Pel fet de pertànyer la ciutat a la corona, s'explica la freqüent celebració de [[dietes]] a Würzburg. En la guerra dels camperols, la burgesia abraçà la causa d'aquells, però l'heroica resistència de la fortalesa de [[Marienberg]] fou la causa que la lluita canvies de camí.

 

 

El [[3 de setembre]] de [[1796]] els austríacs, comandats per Ferran, venceren a Würzburg els francesos acabdillats per Jourdan. El [[1803]], Würzburg passà a Baviera; el [[1805]], l'aconseguí l'arxiduc Ferran com a capital d'un gran ducat, i el [[1815]] tornà a Baviera. Per la tardor de [[1848]] hi tingué lloc una assemblea de bisbes alemanys que, en un memorial ([[29 de novembre]]), proposaren la separació de l'[[Església (institució)|Església]] de l'[[estat]], sol·licitant l'absoluta independència per a la primera. Des del 23 fins al [[27 de novembre]] de [[1859]] i amb el nom de ''conferència de Würzburg'' se celebrà la coneguda i estèril reunió dels plenipotenciaris dels estats mitjans i petits d'Alemanya, amb l'objectiu d'arribar a una més estreta i eficaç col·laboració en els afers de la lliga alemanya.