Associació Internacional de Treballadors: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 2.138.11.109. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{vegeu3|l'organització anarcosindicalista del s.XX|la primera organització d'esquerres del s.XIX|Primera Internacional}}L'Associació{{Falten Internacionalreferències|data=gener de Treballadors2017}}{{Infotaula eren unes persones que defensaven que les persones homosexuals podien treballar igual que les persones normals.d'organització}}
L'''Associació internacional del treball'' fou una federació obrera intencional constituïda a [[Berlín]] el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la [[Carta d'Amiens]] així com la dependència de partits polítics, tant comunistes ([[Internacional Sindical Roja]]) com a socialdemòcrates ([[Federació Sindical Internacional]]).<ref>{{Ref-web|títol=1923: refundación de la AIT|url=https://valencia.cnt.es/que-es-la-cnt/historia/1923-refundacion-de-la-ait/|data=2011-03-09|consulta=2021-01-18|llengua=es}}</ref><ref name="libcom">{{Ref-web|títol=A.I.T. La Internacional del Sindicalismo Revolucionario - CNT-AIT, IWA-AIT Secretariado|url=http://libcom.org/library/ait-la-internacional-del-sindicalismo-revolucionario-cnt-ait-iwa-ait-secretariado|consulta=2021-01-18|llengua=en}}</ref>
 
La [[primera guerra mundial]] havia signat la fallida de l'internacionalisme socialdemòcrata amb la [[conferència de Zimmerwald]],<ref>{{en}} Robert V. Daniels, ''[http://books.google.cat/books?id=TygP8B5ViA8C&pg=PA5&dq=Zimmerwald+Conference&hl=ca&ei=HVszTdjHGM2VOr6ayLYC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Zimmerwald%20Conference&f=false Documentary History of Communism]'', p.5</ref> on es van revelar les dissensions entre l'esquerra governamental i l'esquerra revolucionària (el socialdemòcrata Noske va fer així matar la [[Lliga Espartaquista]] alemanya, entre els que estaven [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]]). La revolució russa, que havia representat una esperança per al moviment anarcosindicalista, va decebre ràpidament. Aviat els anarcosindicalistes es van adonar que no havien d'esperar cap emancipació per part dels Bolxevics.
Linha 5 ⟶ 6:
La principal novetat programàtica de l'AIT pel que fa al moviment sindical revolucionari anterior la Primera Guerra Mundial i la revolució russa, era la ruptura definitiva amb els partits polítics, que ja no podien ser considerats com a elements que formaven part del moviment obrer com donava a entendre la [[Carta d'Amiens]], sinó que havien de ser tractats com a enemics dels treballadors.
 
Organitzacions poderoses amb diverses centenes de milers de membres com la [[FORA]] , l'[[USI]] a Itàlia, CGT a Portugal, IWW a Xile o, la més coneguda, la [[CNT]] espanyola eren les principals organitzacions que constituïen l'AIT a principis del segle XX .<ref name="libcom">{{Ref-web|títol=A.I.T. La Internacional del Sindicalismo Revolucionario - CNT-AIT, IWA-AIT Secretariado|url=http://libcom.org/library/ait-la-internacional-del-sindicalismo-revolucionario-cnt-ait-iwa-ait-secretariado|consulta=2021-01-18|llengua=en}}</ref>
 
L'AIT també va tenir la particularitat d'agrupar a més de les organitzacions de masses, a grups de propaganda anarcosindicalistes. (Com en els anys 30, la Federació Anarquista Polonesa, membre de l'AIT).