A l'[[Argentina]] i [[Uruguai]], països que van rebre una immigració molt forta d'italians i espanyols entre 1850 i 1950, així com altres migracions posteriors a la denominació de crioll, el seu ús es documenta des del {{segle|XIX}} per indicar als nadius de país de raça [[Caucàsic|caucàsica]]: un fill d'espanyols nascut al país era un crioll. Tal denominació va anar canviant fins a emprar-se per designar els descendents de persones que van habitar el país (i conformaven part de la seva societat, ja que els pobles indígenes conformaven les seves pròpies societats a banda) des de l'època anterior a la de l'onada immigratòria, independentment de la seva raça, diferenciant-se així dels descendents d'immigrants arribats a partir de meitat de {{segle|XIX}} (europeus en la seva gran majoria), els qui conformen una important porció de la població argentina i una fins i tot molt més gran en la uruguaiana (encara que amb el temps van ser barrejant amb la població autòctona criolla i, després, amb grups procedents de migracions més recents). A causa de l'cert grau de mestissatge que posseïen en el seu llinatge una part dels descendents d'espanyols a la regió al {{segle|XIX}}, alguns dels criolls no eren descendents únicament de blancs, tal com en el significat original del terme, sinó també, en major o menor mesura, d'[[amerindis]] i [[Negres americans|negres]] (en alguns casos amb més ascendència d'una d'aquestes dues races que de la blanca).
