Mecànica dels sòls: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Totes les obres d'[[enginyeria civil]] es recolzen sobre el sòl d'una o altra manera, i moltes d'elles, a més, utilitzen la terra com a element de construcció per terraplens, [[dic]]s i farcits en general, per la qual cosa, en conseqüència, la seva estabilitat i comportament funcional i estètic estaran determinats, entre altres factors, per l'exercici del material d'assentament situat dins de les profunditats d'influència dels esforços que es generen, o pel del sòl utilitzat per conformar els farcits.
Si es sobrepassen els límits de la capacitat resistent del sòl o si, tot i no arribar a ells, les deformacions són considerables, es poden produir esforços secundaris en els membres estructurals, potser no presos en consideració en el disseny, productors al seu torn de deformacions importants, fissures, esquerdes,
En conseqüència, les condicions del [[Sòl (enginyeria)|terra]] com a element de sustentació i construcció i les del fonament com a dispositiu de transició entre aquell i la supraestructura, han de ser sempre observades, encara que això es faci en projectes petits fundats sobre sòls normals a la vista de dades estadístiques i experiències locals, i en projectes de mitjana a gran importància o en sòls dubtosos,
== Roca i sòl ==
Els termes roca i sòl, en les accepcions en què són utilitzats per l'enginyer civil
La roca és considerada com un agregat natural de partícules minerals unides mitjançant grans forces cohesives. I es diu roca a tot material que suposi una alta resistència, i sòl, contràriament, a tot element natural compost de corpuscles minerals separables per mitjans mecànics de poca intensitat, com són l'agitació en aigua i la pressió dels dits de la mà.
Línia 15:
Per distingir un sòl d'una roca es pot fer ús d'un vas de precipitat amb aigua en el qual s'introdueix la mostra a classificar i s'agita. La desintegració del material al cap del temps condueix al qualificatiu de sòl, considerant roca al cas d'efectes contraris. Per mitjà de la compressió es pot establir una frontera numèrica, si el material trenca a menys de 14 kg/cm ² es pren com a sòl, s'adverteix que aquest límit és arbitrari i que, de vegades, mostres que superen en el laboratori el supradicho esforç són manejades amb els criteris de sòl.
Amb el pas del temps
== Vegeu també ==
| |||