Maurice Ravel: diferència entre les revisions

És amb els ''[[Jeux d'eau (Ravel)|Jeux d'eau]]'' ''(Jocs d'aigua)'' per a piano, datats el [[1901]], quan s'aferma la personalitat musical de Ravel, que anava a continuar un camí independent entre la riquesa de les avantguardes musicals de l'època (encara que Ravel haja patit durant molt de temps l'etiqueta de ''debussysta'').<ref>Cita:«He trobat un que és més debussysta que Debussy:Ravel» Romain Rolland, 1901</ref> La seua timidesa, el seu pudor, el gust per l'exotisme i la fantasia, la recerca quasi obsessiva de la perfecció formal van irradiar la seua obra en el curs del període que s'estén des del [[1901]] al [[1908]]: ''[[Quartet (Mauricede corda en fa major (Ravel)|Quartet de cordes en fa major]]'' ([[1902]]), melodies de ''[[Shéhérazade]]'' ([[1904]]), ''[[Miroirs (Ravel)|Miroirs]]'' i ''[[Sonatina (Ravel)|Sonatina]]'' per a piano ([[1905]]), ''[[Introduction et allegro (Ravel)|Introduction et allegro]]'' per a arpa ([[1906]]), ''[[Rapsòdia espanyola (Maurice Ravel)|Rapsòdia espanyola]]'' ([[1908]]), ''[[Ma mère l'Oye (Ravel)|Ma mère l'Oye]]'' ([[1908]]), [[suite]] per a piano sobre contes clàssics dedicats als fills dels seus amics Godebski,<ref>Cipa i Ida Godebski, polonesos instal·lats a Paris, es van poder comptar entre els més fidels amics de Ravel. Va dedicar ''Ma mère l'Oye'' als seus dos fills Jean i Mimie, i més endavant ''La Valse'' a Misia Sert, germana de Cipa.</ref> i després la seva obra mestra pianística, ''[[Gaspard de la nuit]]'' ([[1908]]), inspirada en un poema d'[[Aloysius Bertrand]].