Numerals en català: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 115:
Vegeu el capítol 12, molt complet, de la ''Gramàtica essencial de la llengua catalana'', de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], per aprofundir en el tema dels numerals ordinals en català.<ref>[https://geiec.iec.cat/capitol_veure.asp?id_gelc=243&capitol=12 «12. Els quantificadors nominals. > 12.3.5 Els numerals ordinals»], ''Gramàtica essencial de la llengua catalana'', [[Institut d'Estudis Catalans]], Barcelona, 2a edició, juny 2020. [Consultat el 18-02-2021].</ref> També es poden consultar les formes plurals allí, i les seves abreviatures a l'[[Optimot]] de la Generalitat de Catalunya.<ref>[https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=abreviatures+ordinals&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10978&idHit=10978&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=abreviatures+dels+ordinals%253A+1r%252C+2n%252C+etc.&tematica=&tipusCerca=cerca.normes Fitxa 107/3. «Abreviatures dels ordinals: 1r, 2n, etc.»], ''[[Optimot]]. Consultes lingüístiques'', [[GenCat]]. [Consultat el 18-02-2021].</ref>
{| class="wikitable" align="right" style="margin-left:2em;"
! Abreviatura <br/>masculina !!Abreviatura <br/>femenina !! Ordinal <br/>masculí!! Ordinal <br/>femení !! Valencià <br/>masculí !! Valencià <br/>femení!! Alternatiu<br />llatinitzat m.* !! Alternatiu<br />llatinitzat f.*
|-
| style="text-align:center;"| 1r ||style="text-align:center;"| 1a || primer || primera || || || ''prim'' || ''prima''
|-
| style="text-align:center;"| 2n ||style="text-align:center;"| 2a || segon || segona || || || ||
|-
| style="text-align:center;"| 3r ||style="text-align:center;"| 3a || tercer || tercera || || || ''terç'' || ''terça''
|-
| style="text-align:center;"| 4t ||style="text-align:center;"| 4a || quart || quarta || || || ||
|-
| style="text-align:center;"| 5è ||style="text-align:center;"| 5a || cinquè || cinquena || cinqué || || ''quint'' || ''quinta''
|-
| style="text-align:center;"| 6è ||style="text-align:center;"| 6a || sisè || sisena || sisé || || ''sext'' || ''sexta''
|-
| style="text-align:center;"| 7è ||style="text-align:center;"| 7a || setè || setena || seté || || ''sèptim'' || ''sèptima''
|-
| style="text-align:center;"| 8è ||style="text-align:center;"| 8a || vuitè || vuitena || huité || huitena || ''octau'' || ''octava''
|-
| style="text-align:center;"| 9è ||style="text-align:center;"| 9a || novè || novena || nové || || ||
|-
| style="text-align:center;"| 10è ||style="text-align:center;"| 10a || desè || desena || desé || || ''dècim'' || ''dècima''
|-
| style="text-align:center;"| 11è ||style="text-align:center;"| 11a || onzè || onzena || onzé || || ||
Línia 143:
| style="text-align:center;"| 35è ||style="text-align:center;"| 35a || trenta-cinquè || trenta-cinquena || trenta-cinqué || ||
|-
| style="text-align:center;"| 100è ||style="text-align:center;"| 100a || centè || centena || centé || || ''centèsim'' || ''centèsima''
|-
| style="text-align:center;"| 101è ||style="text-align:center;"| 101a || cent-unè || cent-unena || cent-uné || || ''centunèsim'' || ''centèsima''
|-
| style="text-align:center;"| 1000è ||style="text-align:center;"| 1000a || milè || milena || milé || || ''mil·lèsim'' || ''mil·lèsima''
|}
Els numerals [[ordinal]]s en masculí presenten unes formes específiques per als quatre primers, i la resta es formen a partir del cardinal corresponent amb el sufix ''-è'', o ''-é'' en valencià, excepte el nou, que es converteix en novè o nové, i el deu, que es converteix en desè o desé.
Línia 159:
Els ordinals llatinitzats es mantenen en el llenguatge col·loquial. En registres formals s'utilitzen les formes regulars, tret d'algunes expressions concretes (''la quinta essència''), o com a substantius cultes referits a [[interval (música)|intervals musicals]] (p. ex. ''octava'') o combinacions de [[vers]]os.
 
* Son formes rares.
Els ordinals poden anar posposats al nom, però normalment s'hi posen davant: ''el segon dia'' o ''el dia segon''.