Personal assistencial no titulat

El personal assistencial no titulat, personal de suport no diplomat, personal sanitari no facultatiu (en anglès «Unlicensed Assistive personnel» (UAP)) descriu una classificació d'ocupació de paraprofessionals que ajuden els individus amb discapacitats físiques, malalties mentals, i altres necessitats d'atenció mèdica amb les seves activitats de vida diària i els proporcionen cures de capçalera - fins i tot procediments bàsics de infermeria - tot sota la supervisió d'un infermer graduat o diplomat, conegut en anglès com "registered nurse" (RN), infermer pràctic matriculat (LPN, per les sigles en anglès) o un altre professional de la salut. Els proporcionen cura a pacients en hospitals, residents en centres especialitzats d'infermeria, clients en cases particulars, i altres que necessiten els seus serveis a causa dels efectes de la vellesa. Els UAP, per definició, no tenen habilitació professional ni compleixen amb els altres requisits habilitants que s'exigeixen per a exercir la professió, encara que poden tenir moltes certificacions en el tema. Es categoritzen col·lectivament sota el grup de "Treballadors de cura personal en els serveis de salut" en la Classificació Internacional Uniforme d'Ocupacions, revisió de l'2008.

Tipus de personal assistencial

Auxiliar d'infermeria

L'auxiliar d'infermeria, també conegut com a assistent d'infermeria, ajudant d'infermeria, infermer assistent, infermer auxiliar, o infermer ajudant, treballa sota la supervisió d'un infermer graduat o diplomat. Tasques bàsiques: canvi de llençols, netejant el llit i la taula del pacient, ajudar-lo a menjar, tallar-li les ungles, canvi de posició del pacient, entubar-lo i monitoritzar dispositius d'ajuda respiratòria, buidar bosses, ampolles urinàries i palanganes pèlviques, recollir mostres de sang, orina i femta, etc...

n els E.U.A., l'assistent o auxiliar d'infermeria certificat (CNA, per les sigles en anglès) típicament treballa en una residència d'avis o hospital i porta a terme les tasques de vida diària per la gent gran, els pacients amb malalties cròniques, o pacients de rehabilitació que no poden tenir cura de si mateixos. Hi ha unes diferències en el tipus que cura que ofereix cada UAP, basades en el títol i la descripció. Típicament, la certificació governamental indica una capacitació més profunda i qualificació que cobreix un abast més ampli de responsabilitat. Aquests exàmens de certificació són distribuïts per l'estat. La Creu Roja Americana i altres institucions ofereixen classes de preparació per a aquests exàmens.

Existeixen a Espanya els tècnics en cures auxiliars d'infermeria, també coneguts com a tècnics auxiliars d'infermeria, auxiliars d'infermeria o infermers auxiliars amb les següents tasques bàsiques:

1. Neteja i cura de el cos del pacient
2. Ajudar a menjar als pacients que ho necessitin
3. Assistència en el procés de rehabilitació del pacient (ajudar-lo a caminar, etc.)
4. Assistència als ATS (infermeria), sobre la base de contracte laboral
5. Ajudes primàries en pacients d'urgències
6. Mantenir netes les eines mèdiques i l'equipament

Zelador sanitari

Els zeladors sanitaris son persones que acompanyen i condueixen els pacients en el centres hospitalaris, assisteixen al personal d'infermeria, transfereixen documents clínics i prenen i traslladen mostres biològiques.

1. Realitzar les tasques d'acord amb l'administrador de centre
2. Assignar al pacient una posició adequada a la sala d'acord amb el protocol vigent
3. Donar el llit del pacient abans d'entrar a l'habitació

Assistent cuidador a la llar

L'assistent cuidador a la llar, també conegut com a ajudant de salut a casa, cuidador domiciliari o en anglès "Home Health Aide" (HHA) o "Home Care Aide" (HCA) es refereix als treballadors que es dediquen a la cura de persones en el propi domicili de client. Encarregar-se de la cura de malalts i d'adults majors a casa no és qüestió de joc, sol ser una tasca complicada encara que no ho sembli, ja que a part de paciència i una vocació especial, ha de comptar també amb els estudis adequats, no només n'hi ha prou amb tenir un bon cor i definitivament no és tasca recomanable per a un familiar, ja que solen desgastar i descuidar-se a si mateixos per complir aquesta tasca.

Als Estats Units, un assistent cuidador a casa pot estar certificats o no. Els que estan certificats han d'estar emprats per una agència llicenciada de servei de salut en el seu estat i no poden treballar independentment.

Formació i pràctica

Els UAP són membres importants de l'equip d'atenció mèdica que sovint tenen alt nivell d'experiència i habilitat. Tot i que no precisen d'una extensa formació en la cura de la salut per exercir la seva professió, són usualment necessaris un alt nivell de destresa manual i bones habilitats de comunicació interpersonal. Sovint estan sotmesos a algun educació formal, aprenentatge o entrenament en el treball en àrees com ara la mecànica corporal, la nutrició, anatomia i fisiologia, discapacitats cognitives i temes de salut mental, la prevenció d'infeccions, habilitats de cura personal, i dur registres. Moltes llars d'avis els paguen els cursos de CNA als seus empleats en el supòsit que un cop completats, després treballaran per a ells. Pel que fa a l'Home Care Aide, un examen escrit és administrat per Home Care University, una filial de l'Associació Nacional per a Cures a la Llar (National Association for Home Care, la seva sigles en anglès són NAHC) que serveix com la branca d'acreditació i educació. El programa de certificació nacional els ha proporcionat proves a cuidadors domiciliaris des de 1990. Va ser dissenyat per establir un estàndard nacional per a la preparació dels cuidadors domiciliaris i ofereix beneficis significatius a consumidor, als proveïdors i als pagadors.