Districte de Chandrapur: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Plantilles |
||
Línia 44:
Bhandak, llogaret proper a Chanda, fou possiblement la capital del regne de [[Vakataka]], format per la regió de [[Berar]] i parts de les antigues [[Províncies Centrals]] al sud del [[Narbada]] i fins al [[Wainganga]] a l'est (segles IV a XII). Al {{segle|XI}} va emergir una dinastia de base Gond que va construir el regne de Chanda al {{segle|XII}} segurament sobre les ruïnes del regne dels Vakataka.
Es coneixen els nom de 19 reis gonds que haurien regnat entre el {{segle|XII}} i el 1751; la seva dinastia fou anomenada Ballar Sahi, del 9è rei Sarja Ballar Sah, que hauria viscut al començament del {{segle|XV}} i que hauria assolir aquest títol després d'un viatge a ''Delhi''. L'11è rei Hir Sah, va construir la fortalesa de Chanda i va completar les muralles de la ciutat començades pels seus predecessors. El seu nét Karn Sah, fou probablement el primer rei que va adoptar la religió hindú. Un fill de Karn és esmentat a l'Ain-i-Bakari com a príncep independent tributari de Delhi amb un exèrcit de 1.000 cavallers i 40.000 infants. Entre el temps d'[[Akbar el Gran]] i l'establiment del poder maratha, els prínceps de Chanda foren raonablement independents i poderosos, i en els seus annals i els del veí regne de [[Deogarh]] apareixen com vencedors d'una batalla decisiva a la meitat del {{segle
El [[1751]] foren enderrocats pels marathes dels que havien esdevingut tributaris. El territori va passar a la dinastia [[Bhonsle]] maratha i progressivament la situació de la zona es va deteriorar. El [[1817]] Appa Sahib es va enfrontar als britànics i el zamindari d'[[Ahiri]], en suport del seu sobirà, va enviar guarnició a Chanda mentre les forces d'[[Appa Sahib]] enviades al peshwa de Poona van arribar al riu Wardha, 15 km a l'oest de Chanda. Appa Sahib fou derrotat pels britànics a [[Pandharkawada]] l'abril de [[1818]] i Chanda fou assetjada al cap de pocs dies i finalment presa per assalt, morint fins al seu darrer defensor. El districte va quedar sot administració britànica dins el regne de Nagpur, fins al [[1830]]; Sir Richard Jenkins el va retornar a [[Raghuji III Bhonsle]] quan va arribar a la majoria però a la seva mort el [[1853]] sense hereus, el territori va passar als britànics per la doctrina del lapse.
| |||