L'existència d'antics treballs referits al ferro, el zenc, i el plom argentífer surt esmentada en els primers documents de la Val. Més concretament hi ha notícia de l'aprofitament d'aquest jaciment d'ençà del {{segle|XVII}}. L'explotació industrial de la mina Victòria s'inicia a mitjan {{segle|XIX}}, bé de manera intensiva des del 1910 amb majoria de capital francès. S'hi treballava tot l'any, i esdevingué el jaciment més productiu de la Val. Després de la primera Guerra Mundial hi continuà l'extracció de minerals, des del 1923 fins al 1936 amb la societat Vieille-Montagne. Segons J.Bertrans l'any 1928 donava feina a uns 150 obrers. D'acord amb les inversions de capital i l'exportació de la producció aviat les comunicacions s'orientaren vers Bossòt i França<ref name="patmapa"/> (100.000 tones de mineral al 50% de zinc). Des de mitjan segle XX les mines resten tancades per manca de rendibilitat.<ref name="patmapa"/>
