Filopemen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Grècia a partir de Wikidata
m Tipografia
Línia 4:
Fou un brau soldat i un gran general que va portar al cim la Lliga Aquea. Era nascut en el si d'una de les famílies més nobles d'[[Arcàdia]]. Es va educar a Megalòpolis amb Cleandre, un il·lustre ciutadà de [[Mantinea]] exiliat a la ciutat. Es va destacar molt jove com a militar i va participar en incursions a [[Lacònia]].
 
Destaca per primer cop el [[222 aC]] amb 30  anys, quan [[Cleòmenes III]], rei d'[[Esparta]], va ocupar Megalòpolis per sorpresa una nit i la va destruir; els ciutadans van fugir cap a [[Messene]] però Filopemen i alguns altres es van quedar a resistir per afavorir l'èxode sense perill. El [[221 aC]] el rei [[Antígon III Dosó]] de Macedònia va arribar al [[Peloponès]] en ajut dels aqueus i Filopemen s'hi va unir amb un miler de soldats i va combatre a la famosa batalla de [[Sel·làsia]] on Cleòmenes fou derrotat decisivament i Filopemen es va destacar personalment.
 
Establerta la pau a Grècia va rebutjar un comandament que li oferia el rei macedoni i se'n va anar a [[Creta]] a lluitar a la guerra entre [[Cnossos]] (que tenia el suport de la Lliga Etòlia) i [[Littos]], al bàndol d'aquesta darrera, per a la que va aconseguir la supremacia.
Línia 22:
El [[189 aC]] fou escollit altra vegada estrategos, i va introduir alguns canvis importants en la constitució, traslladant la capital d'Ègion (''[[Aegium]]'') a les diverses ciutats rotatoriament. Altre cop van esclatar disturbis a Esparta on els enemics de la Lliga i exiliats (expulsats pels darrers tirans) s'oposaven al govern del partit favorable a la Lliga, i finalment van aconseguir el poder; trenta partidaris de la Lliga Aquea foren executats. Filopemen els va declarar la guerra; les dues parts van presentar els seus motius al cònsol romà [[Marc Fulvi Nobílior I|Fulvi Nobilior]] que era a [[Elis]], que va recomanar enviar una ambaixada a Roma i no fer la guerra mentrestant, fins a la decisió del [[senat romà]]; aquest va donar una resposta ambigua que els aqueus van interpretar com un aval als seus propòsits de seguir la guerra; Filopemen fou reelegit el [[188 aC]] i va atacar Esparta que no va poder resistir; aquí Filopemen va tractar la ciutat d'una manera que ennegreix la seva trajectòria: vuitanta líders locals foren executats, va expulsar a nombrosos habitants que havien rebut la ciutadania dels tirans, va abolir les institucions de [[Licurg (legislador)|Licurg]] i va imposar les lleis aquees; els exiliats foren restaurats i els expulsats que no havien marxat el dia assenyalat (uns tres mil) foren venuts com esclaus i el producte invertit en construccions a Megalòpolis. Això va donar un motiu d'intervenció als romans. Filopemen va enviar a Nicodem a Roma per justificar la seva conducta però el senat va expressar la seva insatisfacció. [[Quint Cecili Metel (cònsol)|Quint Cecili Metel]] fou enviat a Grècia el [[185 aC]] i encara va censurar amb més força a Filopemen.
 
El [[183 aC]] Filopemen fou elegit altre cop estrateg (per vuitena vegada, la setena podria haver estat el [[187 aC]], però no consta expressament). Tenia 70  anys. Era a [[Argos (Argòlida)|Argos]], car estava malalt, quan es va assabentar que [[Dinòcrates de Messènia|Dinòcrates]], enemic personal seu i que tenia el suport de Flaminí, havia induït a Messene a sortir de la Lliga Aquea. Es va aixecar del llit i va anar a Megalòpolis, on va reunir un cos de cavalleria amb el que va anar cap a Messene i va atacar a Dinòcrates al que va derrotar i va posar en fuita, però finalment fou rebutjat per reforços messenis, i en la retirada va caure del cavall i fou fet presoner dels messenis. Dinòcrates el va presentar a l'assemblea del poble a Messene i després el va fer tancar a presó i a la segona nit va enviar uns sicaris que li van donar verí que Filopemen va veure amb calma després de preguntar si la resta de la cavalleria sota Licortes havia arribat a Megalòpolis en seguretat.
 
A l'assemblea que va seguir a [[Megalòpolis]], [[Licortes]] fou escollit general i a l'any següent va envair [[Messènia]], que va devastar i va obligar a Dinòcrates i altres dirigents del seu bàndol, a suïcidar-se.