Nombre dual: diferència entre les revisions

Entre les llengües modernes, el àrab estàndard modern exigeix l'ús del nombre dual marcat en noms, verbs, adjectius i pronoms (la primera persona de les formes de dual no existeixen, es pot comparar aquesta manca amb la de la tercera persona del dual amb les llengües del germànic antic ). Molts dels dialectes àrabs parlats tenen una marca de dual per noms (i només per a noms), però el seu ús no és obligatori. De qualsevol manera, en l'[[acadiaccadi]] existia un nombre dual, encara que el seu ús estava restringit a formes determinades com "les dues mans", "els ulls" o "els braços". El dual en l'hebreu està també atrofiat, i generalment només s'utilitza per al temps, pels números i les parelles.<ref>{{ref-publicació|títol=Dual Personal Pronouns and Dual Verbs in Hebrew|autor=Gary Rendsburg|publicació=The Jewish Quarterly Review: New Series|volum=73|exemplar=1|data= juliol 1982|pàgines=38–58|doi=10.2307/1454459}}</ref>