Harmònica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 13:
L'harmònica va ser inventada a la [[Xina]] el [[3000 aC]] aproximadament. L'emperadriu [[Nyn-Kwa]] posseïa un instrument de llengüeta conegut com a ''[[sheng]]'' (que significa «veu sublim»).
 
El [[1821]], un rellotger alemany de 16  anys anomenat [[Christian Friedrich Ludwig Buschmann]] va inventar una espècie d'harmònica de boca, en unir quinze llengüetes de tub (usades per a l'[[afinació]] de l'[[orgue (música)|orgue]]). Va donar a aquest instrument el nom de ''Mund-[[Eolo|eoline]]'' («arpa de boca»).
 
La idea va ser immediatament recollida per un altre rellotger alemany, [[Christian Messner]].
Línia 21:
En [[1830]], un inventor de [[Bohèmia]], Richter, va inventar l'instrument tal com se'l coneix en l'actualitat: deu forats, vint llengüetes, alternança de buf i aspiració. La seva escala diatònica es va tornar famosa com «afinació de Richter».
 
Trenta anys més tard, després de diverses marrades, «l'harmònica de boca vienesa» va arribar una altra vegada a [[Alemanya]] i el [[rellotger]] de 24  anys [[Matthias Hohner]] va comprar una de les creacions de Buschmann i la va copiar comercialment al seu taller des de l'any [[1857]]. El seu poble [[Trossingen]], va tornar el centre mundial de producció d'harmòniques. En els temps de l'Alemanya [[nazi]], els seus fills van obrir el Col·legi de Música de l'Estat (1935), que ha produït més de 3.000 mestres d'harmònica.
 
La [[guerra civil nord-americana]] va augmentar la popularitat de l'harmònica. Hohner ja n'havia enviat algunes als seus parents en [[EUA]], i els soldats les trobaven fàcils de portar i de tocar, degut a la seva reduïda mida.