Polimetilmetacrilat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m afegeixo enllaços |
||
Línia 32:
plásticos. Barcelona: Hanser editorial, S.L. {{ISBN|3-446-15821-9}}</ref> És més conegut sota el nom d'[[acrílic]] i es ven sota marques com Akrylon®, Altuglas®, Lucite®, Perspex®, Plazcryl®, Plexiglas®, Oroglas®, Polycasa Acryl® i Polycasa XT®.
El PMMA és un material resistent, altament transparent, amb una excel·lent resistència a la [[radiació ultraviolada]] i a les condicions en exterior. Pot ser acolorit, modelat, tallat i perforat. Aquestes propietats el fan ideal per a moltes aplicacions com, per exemple, els parabrises d'avió, claraboies, llums posteriors d'automòbils i cartells a l'aire lliure d'entre d'altres.
Igual que tots els plàstics, els acrílics són [[Polímer|polímers]]. La paraula polímer és una combinació de les paraules gregues ''poly'', que significa molts i ''mers'', que significa una part. Un polímer, per tant, és un material compost de moltes molècules, o parts, unides entre si com una cadena. Els polímers poden tenir centenars o fins i tot milers, de molècules unides entre si.
== Obtenció ==
Els compostos acrílics tenen elevada tendència a [[Polimerització|polimeritzar]]; la reacció és tan [[Reacció exotèrmica|exotèrmica]] que si es deixa progressar la polimerització sense impediments, pot degenerar en explosió. La seva obtenció es produeix bàsicament per polimerització en massa o en suspensió.
La polimerització en massa també és anomenada polimerització in situ, ja que aquesta es produeix sense dissolvents ni aigua, obtenint-se productes semifabricats, com planxes, blocs o tubs, sense necessitat d'emmotllar-los. El procés consisteix en l'addició d'iniciadors al [[monòmer]] pur o a un prepolímer de viscositat més gran. Aquests s'aboquen entre planxes o bandes metàl·liques i es deixa polimeritzar; al ser la reacció exotèrmica, cal eliminar la calor mitjançant refrigeració d'aigua o aire. Cal eliminar la calor de reacció per obtenir un polímer sense tensions internes; per aconseguir-ho, el procés de polimerització pot durar dies o setmanes. El PMMA obtingut per polimerització en massa presenta [[Massa molecular|pesos moleculars]] elevats, de manera que no és possible fondre'ls sense que aquests es descomponguin.
Si es vol obtenir un polímer que fongui, cal addicionar iniciadors adients, aturant la reacció amb reguladors. En una polimerització en massa s'obté un producte isotròpic, lliure d'orientacions i que té propietats òptiques excel·lents.
En el cas d'una polimerització en suspensió s'obtenen mides de partícula molt uniformes en forma de perles, entre 0.1 i 0.5 mm. En aquest procés, l'evacuació de la calor és ràpida, ja que es cedeix directament a l'aigua. El polímer és llavors injectat o extruït com en la resta de termoplàstics.
== Conformació ==
| |||