Sant Pere de Camprodon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
l'abadia de Moissac no és provençal, és occitana
Línia 16:
Establert vers el [[950]] pel [[Guifré II de Besalú]],<ref>{{citar ref | cognom = Cabestany i Fort| nom = Joan- Francesc| títol = Art i cultura als monestirs del Ripollès| editorial = [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]]| lloc = | data = Juny de 1995| pàgines = 89-90| capítol=Sant Pere de Camprodon: l'església, vestigi d'un monestir| urlcapítol = http://books.google.cat/books?id=t323hDZ0hQQC&pg=PA89&hl=ca#v=onepage&q&f=false | llengua = | isbn = 84-7826-625-9}}</ref> actualment només en resta l'església [[art romànic|romànica]] consagrada el [[1169]] i edificada sobre una anterior consagrada el [[904]].
 
El [[monestir]], que aviat conegué una forta expansió religiosa i patrimonial, fou unit el [[1078]] a l'abadia provençal de Moissac, filial de [[Cluny]], de la qual no se separà fins al segle XV ([[1461]]), moment en què ja havia iniciat el seu declivi.<ref name="patmapa"/>
 
La seva església, bastida sobre un temple anterior que havia estat consagrat el 904 pel bisbe Servusdei de Girona, fou novament consagrada el [[1169]]. El seu [[claustre]], coetani, s'arruïnà a causa dels terratrèmols del 1428 i ja no fou reconstruït. Abandonat des de l'exclaustració de 1835, la restauració del monestir fou empresa a partir del [[1897]] per l'arquitecte Antoni Serrallach, al mateix temps que [[Elies Rogent i Amat|Elies Rogent]] i [[Francesc de Paula Villar]] elaboraven un projecte de restauració. La restauració definitiva, tanmateix, no tingué lloc fins als anys 1928-32, sota la direcció de l'arquitecte [[Jeroni Martorell]]. L'edifici monàstic i alguna altra dependència annexa foren enderrocats aleshores, a causa del seu estat ruïnós.<ref name="patmapa"/>