Josep de Miró i Argenter: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció |
m orto, tipos, html, altres AWB |
||
Línia 1:
'''Josep de Miró i Argenter''' ([[Sitges]], [[4 de març]] del [[1851]] <ref>1852 segons algunes fonts</ref>
== Biografia ==
Fill de l'advocat Josep de Miró i Llopis i de Joaquima Argenter i Armengol. Estudià a Barcelona. Es graduà de Batxiller en Arts el 1869 i cursa dos anys d'estudis de medicina, carrera que interrompé. Als voltants de 1872-1873 combaté en les [[guerres carlistes]]; allistat en les forces del general [[Joan Castells i Rossell|Castells]], participà en diverses batudes en les comarques del [[Penedès]]. Aconseguí el grau de tinent i comandà una companyia carlina. Després de la [[pau de Sagunt]] es negà a entrar a l'exèrcit regular com a oficial.
El 1874 emigrà a Cuba, sembla que desterrat, i començà a treballar com a dependent de comerç de la companyia ''Barahona i Domènech''. Dos anys més tard s'establí a [[Santiago de Cuba]], on treballà per a la firma ''Catasús Hermanos'' i, alhora, feia de corresponsal del periòdic ''[[La Llumanera de Nova York]]'', publicació que dirigia [[Artur Cuyàs i Armengol]]. Als voltants de 1877-1878, els Catasús l'atorgaren el càrrec de majoral de l'
El 1878 conegué el Major General [[Antonio Maceo]] quan aquest s'entrevistà amb Martínez Campos. Publicà un article de denúncia al periòdic santiagueny ''La Nueva Era'' que causà que fos desterrat a [[Província d'Holguín|Holguín]]. Imbuït pels ideals d'independència de l'illa, allà hi fundà el 1887 el diari ''La Doctrina''; el seu article ''El juez y el negro'' li comportà tres anys de presó. Es refugià a [[Manzanillo]], on dirigí ''El Liberal'' (1893), periòdic amb què portà a terme apassionades campanyes periodístiques.
Línia 14:
=== Postguerra ===
Acabada la contesa fou nomenat director dels arxius de l'exèrcit. Es dedicà a la història i al periodisme -dirigí ''La Democracia'', de Manzanillo- i esdevingué membre de l'
El seu germà [[Joaquim de Miró i Argenter|Joaquim]] va ser un pintor català molt vinculat a Sitges. El seu fill, [[José Miró Cardona]], va ser primer ministre (per uns dies) i ambaixador de la Cuba post-[[Fulgencio Batista|Batista]].
| |||