Protonotari apostòlic: diferència entre les revisions

En el passat, hi havia a [[Roma]] set [[notari]]s regionals, els quals, amb el desenvolupament de l'administració papal i conjuntament amb el creixent increment de notaris, van romandre com els notaris suprems del palau de la cancelleria papal (''notarii apostolici o protonotarii''). A la l'[[Edat Mitjana]], els Protonotaris eren alts oficials papals, i eren ascendits d'aquest càrrec directament cap al [[Col·legi cardenalici]]. Originalment eren set els membres, no obstant això, el papa [[Sixt V]] (1585-1590) va augmentar el nombre a dotze. La seva importància gradualment va disminuir, i durant la [[Revolució francesa]] aquest organisme gairebé desapareix per complet. El [[8 de febrer]] de [[1838]], el papa [[Gregori XVI]] va restablir el col·legi real de Protonotaris amb set membres anomenats ([[llatí]]: ''protonotarii de numero partecipantium'') o ''Protonotarios numeraris'', a causa que compartien els ingressos, com els oficials de la [[Cancelleria Apostòlica|Cancelleria]].<ref>{{ref-web |url=http://www.newadvent.org/cathen/12503a.htm |consulta=3 novembre 2019 |títol=Prothonotary Apostolic |editor=The Catholic Encyclopedia}}</ref>