Eumènides: diferència entre les revisions

'''Eumènides''' (''Eumenidae'', Εὐμενίδες), o '''Erínnies''' (''Erynnyes'') i pels romans '''Fúries''' (''Furiae'') o '''Dires''' (''Dirae'') foren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal. ''Erinnys'' derivaria del grec ἐρίνω ορ ἐρευνάω i seria el nom d'una deessa que buscava als criminals. Eumènides volia dir "el bon significat" i es va usar per primer cop amb l'absolució de [[Orestes (mitologia)|Orestes]] per la cort de l'[[areòpag]]. La paraula "fúria", per contra, fa referència a un dels efectes que causaven en les seves víctimes: embogir de furor.

 

Sorgiren de la sang d'[[Úranos|Urà]] quan va ser castrat per [[Cronos]], i els seu nombre era indeterminat. Posteriorment, el poeta romà [[Virgili]] (probablement treballant sobre una font [[Alexandria|alexandrina]]) en va identificar tres: [[Al·lecto]] ("la incansable", que apareixia a la seva [[Eneida]]), [[Megera]] ("la gelosa") i [[Tisífone]] ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades eren representades amb ales de rat-penat o ocell, o amb el cos d'un gos.

 

 

Apareixen en diverses obres de ficció, com la [[Divina Comèdia]] de Dante, els quadres de [[Francis Bacon]] o en diversos còmics.