Kaykaus II: diferència entre les revisions

'''Izz-ad-Din Kaykawus II ibn Kaykhusraw''' (en [[àrab]] i [[persa]] '''عز الدين كيكاوس بن كيخسرو''', ''ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayḫusraw''; en [[turc]] '''Izzeddin Keykavus''') fou [[sultà]] de [[Soldanat de Rum|Rum]] del [[1246]] al [[1256]] i del [[1257]] al [[1261]].

 

 

El [[1248]] [[Kilidj Arslan IV|Kilidj Arslan]] va anar a trobar el seu germà, el gran khan [[Güyük]] i va aconseguir el repartiment del sultanat en dues parts; l'oest per Kaykaus amb capital a [[Konya]] i l'est per ell mateix amb capital a [[Sivas]], sent la frontera el riu [[Kızılırmak]]. Però quan Kilidj Arslan va tornar a Anatòlia es va saber la mort de [[Güyük]] i el nomenament del seu successor [[Möngke]] i els amirs, inquiets van establir que els tres prínceps governarien junts ([[1249]]).<ref name="E">E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 per M. Th. Houtsma, 1987.</ref> Shams ad-Dîn al-Isfahani, visir de Kaykhusraw, assolia el poder sobre el triumvirat amb l'aprovació dels mongols, i exerceria el poder efectiu.<ref>West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006-2007,</ref> Kaikaus II va governar la meitat occidental del sultanat, Rukn al-Din Kilidj Arslan l'oriental i Kaikubad la sud-oriental o [[Malatya]]. El mateix [[1249]] Shams al-Din al Isfahani fou arrestat i executat pels seus excessos<ref>History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning</ref> i el nou visir Djalal ad-Din Karatay (en turc : ''Celaddin Karatay'') va mantenir aquesta mena de govern conjunt, que va funcionar fins que els dos prínceps més grans van arribar a la majoria; llavors els conflictes van esclatar. Kaikaus II tenia el suport dels grecs de Nicea i Kilidj Arslan dels mongols i a més tenia al seu servei al [[pervaneh]] [[Muin al-Din Sulayman]], una mena de primer ministre, que s'havia casat amb la princesa Tamara;<ref name="E"/> Karatay va aconseguir mantenir la unitat fins a la seva mort el [[1254]], però després Rukn al-Din es va revoltar obertament a [[Kayseri]]; fou derrotat i fet presoner a Amasya (1254 o [[1255]]).<ref name="E"/> Del [[1249]] fins al [[1257]] les monedes mostren el nom dels tres prínceps excepte les que es van encunyar vers [[1254]] per Kilidj Arslan que només porten el seu nom.