Revisió del 22:14, 9 feb 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.508 edits m Reforma ortogràfica Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 16:39, 1 març 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.508 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 20: Al {{segle\|IV\|s}} esdevingué seu d'un bisbat cristià del que va ser bisbe [[Basili de Cesarea\|Basili]] el gran, nascut a la ciutat el [[370]]. Ocupada pels perses del rei [[Sapor I\|Sapor]] durant el regnat de [[Valerià I]] (253-260), milers de ciutadans van ser massacrats. Sota el govern de [[Justinià I]] es restauraren les seves muralles. El [[602]] l'emperador Maurici fou enderrocat i mort per [[Flavi Focas\|Focas]] i el rei [[Cosroes I]] de Pèrsia, clamant venjança, va declarar la guerra contra l'Imperi, guerra que va durar 25 anys ([[604]] - [[629]]). Els perses van dominar vers el [[608]] quasi tota l'[[Armènia]] [[romana d'Orient\|romana]] i aquestes províncies occidentals van rebre com a governador Shahen Vahmanzadhaghan amb el títol de ''padhghospan'' de l'oest (governador de l'oest). El nou governador va obtenir una gran victòria a la regió de [[Teodosiòpolis d'Armènia\|Teodosiòpolis]] i va continuar cap a Cesarea de Capadòcia, que fou ocupada, si bé després fou evacuada a l'arribada d'un exèrcit grec el [[611]]. El [[623]] l'emperador [[Heracli]], va iniciar una campanya contra els perses i va sortir de [[Constantinoble]] el [[5 d'abril]] del [[622]] arribant a Cesarea des d'on volia atacar les forces perses dirigides per Shahravaz que s'havien col·locat separant Capadòcia del [[Regió del Pont\|Pont]], però va haver de retornar davant la invasió dels [[avars]]. Es va recuperar i el 647 va pagar tribut al califat.

Kayseri: diferència entre les revisions