Revisió del 19:32, 1 març 2021 modifica Vulcano (discussió \| contribucions) 87.738 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:55, 1 març 2021 modifica desfés Vulcano (discussió \| contribucions) 87.738 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 8: El 1984, Barker es va traslladar amb el seu marit, el baríton [[Peter Coleman-Wright]], a Londres, per tal que pogués assumir el seu nou càrrec com a membre del cor al Festival de Glyndebourne. Dues setmanes després de la seva arribada, Barker va fer una audició i va ser acceptada com a membre del cor de l'òpera "Welshpera Nacional" de Gal·les. Va romandre allà durant el següent any i mig, substituint ocasionalment per cantants malalts en parts més grans i fent algun que altre paper ''comprimario'' a més de cantar al cor. El 1986, Barker va rebre la beca Mabel Brookes i va ser finalista a les audicions del Consell Nacional del Metropolitan Opera. Aquests reconeixements la van ajudar a iniciar una carrera en solitari amb companyies d'òpera menors a finals dels anys vuitanta. Va interpretar els papers de Marzelline a ''[[Fidelio]]'' i Cherubino a ''[[Les noces de Figaro]]'' amb la "English Touring Opera". El 1989 va guanyar la "Royal Over-Seas League" de Londres. El seu primer gran èxit de crítica va ser el 1990 en debutar a l'Òpera de Sydney com Mimì a ''[[La bohème]]'' de Puccini, dirigida per [[Baz Luhrmann]].<ref name="Barker, I">Laura Battle (November ~~[[[[1]~~2007). "Interview: Cheryl Barker". www.musicomh.com.</ref> Des de principis dels anys noranta, Barker ha estat intèrpret habitual de totes les principals companyies d'òpera d'Austràlia. Amb l'Òpera Estatal d'Austràlia del Sud ha cantat Blondchen i Mimì. A l'Òpera Estatal de Victoria ha aparegut com a Antonia a ''[[Les Contes d'Hoffmann]]'', La primera dama de ''[[La flauta màgica]]'' i Mimì. Ha interpretat Tatyana a ''[[Eugene Onegin]]'' a la "Lyric Opera de Queensland" i Cio-Cio San a ''[[Madama Butterfly]]'' amb l'Auckland Òpera. Amb Òpera Austràlia ha interpretat la comtessa Almaviva a ''[[Les noces de Figaro]]'', Cio-Cio San, Desdemona a [[Otello (Verdi)\|Otello]], Emilia Marty a ''[[Věc Makropulos]]'', Lauretta a ''[[Gianni Schicchi]]'', Marie/Mariette a l'estrena australiana, dirigida per [[Bruce Beresford]], de ''[[Die tote Stadt]]'' de [[Erich Wolfgang Korngold ]], el Marschallin a ''[[Der Rosenkavalier]]'', Marzelline a ''[[Fidelio]]'', Nedda a ''[[Pagliacci]]'' i els papers principals a ''[[Arabella]]'', ''[[Manon Lescaut]]'', ''[[Salomé]]'' i ''[[Suor Angelica]]''. El 2011, Barker va cantar el paper principal a la producció de ''[[Tosca]]'' d'"Opera Queensland", un paper que havia interpretat abans a Londres i Sydney.<ref name="Barker, II">Angry divas to Angry Birds in Tosca", Nathanael Cooper, The Courier-Mail (1 October ~~[[[[2]~~2011)</ref> Després de retirar-se d'una producció de Tosca del 2010 amb l'Òpera Austràlia,<ref name="Barker, III">"Acclaimed Soprano Takesha Kizart to sing Tosca", artshub.com.au, 4 December ~~[[[3]~~2009</ref> va cantar aquest paper per a la segona meitat de la producció d'Òpera Austràlia a l'agost del 2013.<ref name="Barker, IV">"John Bell's ~~[[[4]~~new production of Puccini's 'shabby little shocker' is far from shabby but still a shocker" Archived 24 August 2013 at the Wayback Machine by Clive Paget, Limelight, 5 August 2013</ref> Més tard aquell mateix any, va tornar a reproduir el paper de Desdemona amb l'Òpera Queensland. Les aparicions de Barker amb l'Òpera Nacional anglesa inclouen Donna Elvira a ''[[Don Giovanni]]'', La princesa estrangera a ''[[Rusalka]]'', ''The Governess'' i Miss Jessel a ''[[The Turn of the Screw (Britten)]]'', Oksana a ''[[Notx péred Rójdestvom]]'', Musetta, Tosca i el paper principal a ''[[Salomé]]'' de [[Richard Strauss]]. Com a artista convidada, Barker ha aparegut a l'Òpera Neerlandesa (Cio-Cio San, Emilia Marty), a la "Royal Opera de Londres" (Jenifer a ''[[The Midsummer Marriage]]''), a l'òpera escocesa (Adina a ''[[L'elisir d'amore]]'', a Annius a ''[[La clemenza di Tito]]'' i Tatyana), l'Òpera de Vlaamse (''[[Suor Angelica]]'', Liù en ''[[Turandot]]'') i l'Òpera Nacional de Gal·les (''[[Kàtia Kabànova]]''). El 2004 va interpretar a Sarah Miles a l'estrena mundial de ''[[The End of the Affair]]'' de [[Jake Heggie]] a la Gran Òpera de Houston amb el seu marit Peter Coleman-Wright com a marit i [[Teddy Tahu Rhodes]] com a amant. El 2009 va cantar Cio-Cio San per a la seva primera aparició amb l'Òpera de París.<ref name="Barker, V">"Cheryl Baker, soprano :: Schedule". www.operabase.com. Archived from the original on ~~[[[~~5] March 2014. Retrieved 18 December 2018.</ref> El creuer australià inaugural de les arts escèniques al "MS Radiance of the Seas" el novembre del 2014 va incloure Barker i, entre d'altres, [[David Hobson]], [[Colin Lane]], Teddy Tahu Rhodes, [[Simon Tedeschi]]], [[Elaine Paige]], [[Marina Prior]] i [[Jonathon Welch]].<ref name="Barker, VI">"Bravo! A ~~[[[[6]~~Cruise of the Performing Arts", Stage Whispers</ref> Barker i Hobson van cantar "O soave fanciulla" de ''[[La bohème]]'', la primera vegada que van cantar junts 24 anys després de la producció per Baz Luhrmann. L'estrena australiana de l'òpera ''[[Hamlet]]'' de [[Brett Dean]] al Festival d'Adelaida del 2018 va incloure a Barker com a Gertrude.<ref name="Barker, VII">Strahle, Graham (5 March 2018). "Hamlet opera mesmerising at Adelaide Festival". The Australian. Retrieved ~~[[[~~7] March 2018. (subscription required)</ref> == Honors i Premis == Barker va rebre el premi a la millor intèrpret femenina en una òpera en els premis Helpmann del 2008 pel seu paper a ''[[Arabella]]'' i el 2013 per ''[[Salomé]]''. El 2008, Barker i el seu marit van rebre els ''doctors honoris'' causa de la Universitat de Melbourne.<ref name="Barker, VIII">Honoris Causa ~~[[[8]~~Degrees Archived 5 December 2010 at the Wayback Machine, The University of Melbourne</ref> En els honors de l'aniversari de la reina del 2015, Barker va ser nomenada oficial de l'Ordre d'Austràlia, igual que el seu marit.<ref name="Barker, IX">Officer (AO) on the General Division of the Order Of Australia – Media Notes Archived 8 June 2015 at the Wayback Machine, pp. 3 & ~~[[[~~9], Governor-General of Australia</ref> == Discografia == Línia 37: * 2011: Don John of Austria ([[Isaac Nathan]]) Live Sydney Symphony Orchestra, [[Alexander Briger]]; Deutsche Grammophon * 2011: Pure Diva: Tribut a Joan Hammond; "Melba Recordings" A més, Barker està representada en diversos àlbums de recopilacions d’òpera, per exemple. en algunes de les col·leccions Classic 100 Countdown d'ABC Classic FM.<ref name="Barker, X">Cheryl Barker at AllMusic</ref> == Vida personal == Barker té un fill, Gabriel, amb el seu marit Peter Coleman-Wright. La parella ha actuat junts en diverses produccions: ''[[Tosca]]'' (2002, ENO i 2005, Opera Australia),<ref name="Barker, XI">Cheryl Barker at ~~[[[[11]~~AllMusic</ref><ref ~~[12]~~name="Barker, ~~[13]~~XII">"The two of us: Australia's star opera duo" by Rebecca Baillie, The 7.30 Report, 7 May 2008</ref><ref name="Barker, XIII">Tosca revives English National Opera" by Adam Flinter, BBC News, 22 November 2002</ref> ''[[The End of the Affair]]'' (2004, Houston Grand Opera),<ref name="Barker, XIV">The End ~~[[[14]~~of the Affair, details at jakeheggie.com</ref> ''[[Arabella]]'' (2008, Opera Australia, Sydney Opera House i State Theatre (Melbourne)),<ref name="Barker, XV">"Review: Arabella" by Peter McCallum, The Sydney Morning Herald, 10 March 2008</ref> [[~~[15]~~ [16] recitals de concerts (2008 a Sydney amb [[Piers Lane]], 2012 a Melbourne), [[[[17] [18] i una representació semi-escenificada de ''Kiss Em, Kate'' música de [[Cole Porter]] al QPAC de Brisbane. [[[[19] {{ORDENA:Barker, Cheryl}}▼ [[Categoria:Cantants d'òpera]]▼ [[Categoria:Sopranos]]▼ ▲{{ORDENA:}} [[Categoria:]] <ref name="Barker, XV">"Review: Arabella" by Peter McCallum, The Sydney Morning Herald, 10 March 2008</ref> ~~<ref name="trust"></ref>~~ pppppp ▲[[Categoria:Cantants d'òpera]] ▲[[Categoria:Sopranos]]

Cheryl Barker: diferència entre les revisions