Martin Spanjaard: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
Martin Spanjaard va veure la llum per primera vegada a Borne. El seu pare era el fabricant tèxtil jueu Salomon Jacob Spanjaard, la seva mare Julia Dorothea Calisch.<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref><ref name="Martín, II">Spanjaard Martin 1892–1942. In: Database Joods Biografisch Woordenboek. (niederländisch).</ref> La família es va traslladar a l'Haia el 1899, on va rebre les seves primeres lliçons de violí de Joseph Salmon. Més tard hi va estudiar violí amb André Spoor, harmonia amb Frits Koeberg i piano amb [[Willem Andriessen]].<ref name="Martín, III">Martin Spanjaard. In: musiques regenerées. (englisch).</ref> Als 17 anys ja va aparèixer com a director i compositor d'una serenata per a orquestra.<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref> El 1915 va anar a Berlín, va estudiar composició amb [[Friedrich Gernsheim]] a la "Hochschule für Musik" i va treballar com a violista a l'orquestra del Conservatori de [[Willy Hess]].<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref> A Amsterdam va prendre més classes de composició de [[Cornelis Dopper]] i es va convertir en ajudant de [[Willem Mengelberg]]. Després de formar-se com a director a l'Òpera Estatal de Berlín, va començar com a primer violinista i segon director a l''Orquestra Filharmònica d'Arnhem'' el gener de 1920 i va ser nomenat director principal el juny del mateix any.<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref>
Ja el 1921 va fer gires de concerts com a director d'orquestra a Hamburg, Berlín i Munic i va entrar per [[Jan van Gilse]] al podi de l''Utrecht Stedelijk Orkest''. El 1924 va dirigir per primera vegada l''Orquestra d'Amsterdam Concertgebouw''.<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref> A partir de mitjans de la dècada de 1920, Spanjaard es va convertir en un director d'orquestra demanat a tota Europa, com confirmen nombroses crítiques a "Het Vaderland Den Haag, Neue Freie Presse Wien" i "De Telegraaf Amsterdam".<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref> El 1926 va debutar a París i al "Wiener Konzerthaus" al podi de l''Orquestra Simfònica de Viena'' amb el solista [[Eugène Bozza]].<ref name="Martín, IV">Konzerthaus-Archiv, 15. März 1926, Konzert des Wiener Sinfonie-Orchesters unter Martin Spanjaard</ref> El 1927 es van produir altres debuts a Budapest amb [[Bronisław Huberman]], a Praga i Bakú, combinats amb altres aparicions a la Unió Soviètica.<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref> El 1929 i el 1930 va dirigir diverses vegades la ''Berliner Philharmoniker'', com a solista, entre d'altres amb [[
El 1932 Spanjaard va renunciar al seu lloc com a director de l''Orquestra Filharmònica d'Arnhem'' i es va afirmar per què no oferia prou música popular.<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref> Després que [[Adolf Hitler]] arribés al poder el 1933, la seva carrera a l'estranger es va aturar; depenia de rars conductors convidats als Països Baixos, com el ''Residentie Orkest Den Haag''.<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref> Va dirigir de nou l''Orquestra Concertgebouw'' el juny de 1939 amb obres de [[Mozart]], [[Henriëtte Bosmans]] i la ''Simfonia núm. 1'' d'[[Anton Bruckner]]. Després d'això, només han sobreviscut dos conductors més el 1939 i 1940 amb la ''Residentie Orkest''. Després de l'ocupació dels Països Baixos per part de les tropes nazis, se li va prohibir treballar i va intentar sobreviure seguint cursos de música.<ref name="Martín, I">Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).</ref>
| |||