Zarang: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Verb transitiu |
||
Línia 7:
Els àrabs dirigits per al-Rabi ibn Ziyad al-Harithi (enviat per [[Abd Allah ibn Amir]]) van arribar a Zarang el 651/652; el [[dikhan]] local, després d'una batalla, va decidir fer un acord de pau i va prometre pagar un tribut anual en diners i esclaus, acord que fou confirmat pel [[marzban]] o [[ispahbadh]] de [[Sistan]]. Monedes àrabo-sassànides foren encunyades a Sistan, segurament a Zarang, els anys 31 i 32 de l'hègira (652-653). Quan Abd Allah ibn Amir va nomenar un nou governador, Abd Allah ibn Samura, la ciutat es va revoltar; sotmesa se li va imposar un tribut més fort. Abd Allah ibn Samura va governar dotze anys i va afermar el domini àrab musulmà. Fou la base per expedicions cap a Bust i els zunbils, i fins i tot contra els kabulshahs. Els kharigites es van estendre pel Sistan i van dominar les zones rurals però la ciutat de Zarang va romandre un feu segur del califat. Amb la revolta d'[[Abu-Múslim]] al [[Khorasan (província del califat)|Khorasan]] el caos es va apoderar de Zarang i diverses faccions tribals es van disputar el control. El 755 els abbàssides van poder restablir el control. Al final del segle VIII el Sistan oriental fou sacsejat per una revolta [[kharigita]] que va durar trenta anys dirigida per Hamza ibn Adharak. Encara que Zarang va restar fidel als abbàssides el control de les zones rurals se'ls escapava i els impostos no arribaven a la capital del califat. El darrer governador [[Tahírides del Khorasan|tahírida]] del [[Sistan]], [[Ibrahim ibn al-Hudayn al-Kusi]] va haver d'abandonar Zarang el [[854]] a mans dels ''[[ayyars]]'' locals entre els quals [[Yakub ibn al-Layth al-Saffar]] que es va imposar com emir de Zarang.
Durant un segle i mig, fou la capital [[saffàrida]] fins que fou ocupada pels [[gaznèvides]] el [[1002]]. La ciutat fou durant el domini saffàrida força pròspera i alguns geògrafs musulmans han deixat descripcions com [[al-Istakhri]], [[Ibn Hawkal]] i [[al-Mukaddasi]]. Tenia una forma circular i els murs protegien la [[medina]] i el ''[[rabad]]'' i tenien cinc portes. El 1003 la vila es va revoltar contra els [[gaznèvides]] i va patir el càstig; la gran mesquita fou saquejada i nombroses persones massacrades. Es va recuperar i fou la capital dels maliks [[Dinastia nàsrida |nàsrides]] del Sistan (1030-1225) fins a l'arribada dels [[mongols]] (el desembre del [[1222]] i poc després van matar
Les ruïnes de la ciutat són ara a pocs km al nord de la moderna Zabul i antiga [[Nusratabad]] o [[Nasirabad]]. El complex de ruïnes es diu Nad-i Ali i és a l'est del riu [[Helmand]]. La ciutat fou refundada modernament amb finalitat administrativa a la vora de la frontera amb [[Iran]].
| |||