Lamtuna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Tipografia |
||
Línia 3:
== Història ==
Al {{segle|VIII}} [[Ibn Khaldun]] diu que formaven un regne considerable i dóna el nom de diversos reis lamtunes, sent el primer un tal Talakakin (meitat del {{segle|VIII}}) que va tenir per successor a Tilutan o Taywalutan ibn Tiklan ibn Talakakin, mort el 836/837 amb uns 80
Es creu que aquest estat dels lamtuna fou la confederació que els escriptors àrabs medievals anomenen '''Anbiya''' que anava del [[Sus al-Aksa]] a [[Ghana]] en un trajecte de 70 dies i nits. En parlen [[al-Bakri]], [[Yakubi]], Ibn al-Fakih al-Hamadhani i alguns altres. Al mateix temps al {{segle|IX}} existia a la zona el regne de '''Ghast''' ([[Awdaghast]]), una confederació amaziga en territori de la moderna [[Mauritània]], que feia incursions al país dels negres i s'especula que la rebel·lió de notables sanhadja produïda al regne Lamtuna (Anbiya) fou en realitat la revolat de Ghast o almenys instigada per Ghast. Tinazwa ibn Wanshik ibn Bizar (també Baruyan ibn Wanshik ibn Izar), que segons Ibn Khaldun va regnar al {{segle|X|s}} sobre tot el Sàhara i els lamtuna, seria un rei de Ghast i es sospita que seria el mateix personatge que Tin Yarutan ibn Wasinun ibn Nizar, rei de Ghast vers 951-961 segons [[al-Bakri]]; [[Ibn Hawkal]] l'esmenta com a Tanbarutan ibn Isfishar i diu que vers el [[980]] governava sobre tots els sanahdja des de feia 20
El regne de [[Ghast]] fou destruït al {{segle|XI}} pel [[regne de Ghana]] que va annexionar la capital Awdoghast (Tegdaoust); els lamtunes van recuperar la independència. Això coincidiria amb el final del període agitat de 120
Inicialment [[pagans]] fins al {{segle|IX}}, van adoptar l'islam però només de nom, i només alguns emirs i notables eren autèntics musulmans creients. El [[1038]] Yahya ibn Ibrahim al-Djudali hauria succeït a Naresht o Tareshna i en tornar d'un pelegrinatge a [[la Meca]] va portar un savi musulmà de nom Abd Alla ibn Yasin que havia de convertir de manera efectiva als lamtunes i gudales. El savi aviat va veure que aquells que havia d'ensenyar eren ignorants i es va rodejar de creients i va declarar la guerra santa als altres. Després de diversos atacs els va poder convertir. Això fou l'origen de l'estat dels ''murabitun'' o [[almoràvits]]. A la mort de Yahya el 1042/1043, Abd Allah ibn Yasin va esdevenir el cap espiritual de la comunitat i va nomenar al successor Yahya ibn Umar ibn Talakakin que va regnar fins al 1056-1057: en el seu temps s'hauria conquerit l'[[Adrar Tmar]] (a la moderna Mauritània) on els lamtuna van construir una fortalesa anomenada Azukki o Azugui, prop de la moderna [[Atar (Mauritània)|Atar]]; no gaire més tard fou conquerit el país de Nul al-Aksa al sud-oest del modern [[Marroc]], i el país de Tazuggaht (moderna [[Saguia al-Hamra]]); va seguir el seu germà [[Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin]] també designat per Ibn Yasin, que va governar al desert però va deixar la conquesta i el govern del Marroc al seu nebot [[Yússuf ibn Taixfín]]; va conservar el títol d'emir dels almoràvits fins a la seva mort el 1087 en una ràtzia contra els negres; després de la seva mort els lamtunes van conservar el seu predomini sobre altres pobles del Sàhara occidental. A la meitat del {{segle|XII}} s'esmenta un Yahya ibn Abi Bakr amir dels masufes (de fet lamtunes) que vivia vers 1102/1103 i era fill d'Abu Bakr ibn Umar, i fou en el seu govern que Ghana fou conquerida i la regió convertida a l'islam. Però progressivament el poder dels lamtunes es va afeblir. Encara el [[1192]] s'esmenta que tenien xeics particulars i un rei de la confederació, que era independent.<ref>[http://books.google.cat/books?id=jNi7-Dq4B0IC&pg=PA70&dq=lemtuna&lr=&as_brr=3&ei=16X_SpzTFpSuywSo_bj9BQ&hl=ca#v=onepage&q=lemtuna&f=false E. W. Bovill, Robin Hallett. The golden trade of the Moors: West African kingdoms in the fourteenth century, — Markus Wiener Publishers, 1995, р. 70]</ref>
|