Leon Battista Alberti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Roma a partir de Wikidata |
m Tipografia |
||
Línia 12:
== Biografia ==
=== La formació humanística ===
Alberti nasqué a [[Gènova]] quan [[Brunelleschi]] tenia 27
Els seus primers estudis foren de [[Lletres]]; primer a [[Venècia]] i després a [[Pàdua]], però els abandonà per traslladar-se a la [[Universitat]] de [[Bolònia]] -la més antiga del món- on començà a estudiar [[Dret]] (i potser grec), mentre es preparava en altres disciplines artístiques, entre les que cal assenyalar la [[música]], la [[pintura]], l'[[escultura]], les ciències físiques i matemàtiques, i la [[filosofia]].
Línia 18:
Alberti es va dedicar a la literatura des de molt jove, inclús des d'abans d'iniciar els seus estudis. A [[Bolònia]] escrigué una [[comèdia]] autobiogràfica en [[llatí]], una llengua que dominava amb gran mestria, la ''Philodoxeos fabula'' (Amant de la Glòria), amb la qual aconseguí enganyar tots els experts de l'època, que la consideraren original i l'atribuïren a [[Marco Emilio Lepido]], el nom amb què va signar Alberti. També en llatí va compondre [[diàleg]]s, els ''Intercœnales'', i el [[1428]], una obra titulada ''Deifira'', en la qual explicava la manera d'escapar d'un amor que s'hagués iniciat amb mal peu, inspirat amb tota probabilitat en vivències personals.
Després de la mort del seu pare el [[1421]], Alberti tingué fortes diferències amb la família, amb l'afegit de problemes econòmics. Aquesta situació l'impulsà a prendre els vots religiosos, per començar la carrera eclesiàstica. El [[1431]] es convertí en secretari del patriarca de Grado ([[Gorizia]]), el [[1432]] es traslladà a [[Roma]], on fou nomenat "abreviador apostòlic" (el seu paper era rubricar els "breus apostòlics", les disposicions papals enviades als bisbes). Durant 34
El [[1433]] Alberti començà a redactar quatre llibres en llengua [[vulgar]], l'italià de l'època parlat a la regió [[toscana]]: els ''Llibres de la Família'', que són considerats com la seva obra mestra, i que finalitzà el [[1441]]. Reprodueixen un diàleg [[apòcrif]] que tingué lloc a [[Pàdua]] el [[1421]]. En el debat hi participen diversos membres de la família Alberti, personatges reals. S'hi enfronten dues visions oposades: d'una banda hi apareix la mentalitat emergent, [[burgesia|burgesa]] i [[modern]]a, i de l'altra la [[tradició]], una mentalitat [[clàssic]]a unida al passat. L'anàlisi del llibre és una visió dels principals aspectes de la vida social de l'època; el matrimoni, la família, l'educació, la gestió econòmica de la família, i les relacions socials.
| |||