Patxi Iturrioz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p
Línia 7:
 
==La ideologia obrerista==
En la segona meitat de la dècada dels seixanta, sorgeix amb força un corrent influenciat per elpel [[maoisme]], representada a Espanya pels "''Felipes''" (partidaris dels FLP -"[[Front d'Alliberament Popular]]"-) i en les províncies basc navarreses per [[Euskadiko Sozialisten Batasuna]]. (ESBA). Aquesta nova línia de pensament sacseja l'ambient de la clandestinitat espanyola. Iturrioz es va destacar com a principal representant d'aquesta tendència en ETA i supeditava l'ideari nacionalista a la participació en les lluites obreres que en aquells anys sacsejaven a tota Espanya i que tenien especial virulència en el molt industrialitzat País Basc.
 
Els "obreristes" consideraven a la classe obrera com principal motor de lluita contra la dictadura, el que no deixava de crear frecs amb els sectors més nacionalistes, doncs ni tan sols diferenciava entre bascos i espanyols el que xocava amb l'altre corrent nacionalista radical que veia als espanyols com a enemics de la nació basca. L'Oficina Política encapçalada per Iturrioz va buscar aliances amb [[Comissions Obreres]] i altres forces socials i polítiques clandestines no nacionalistes, mentre rebutjava la unitat basquista amb sectors del nacionalisme vinculats a la burgesia. Aquestes idees, era massa revolucionàries en una organització que era principalment nacionalista a pesar d'haver incorporat elements ideològics d'esquerra i van provocar una forta reacció per part dels altres sectors.
 
[[Txillardegi]], representant del corrent més basquista, també exiliat a [[Bèlgica]], va denunciar que ETA estava deixant de ser una organització patriòtica per a convertir-se en una organització comunista clàssica. ETA estava dividida ideològicament i es va iniciar llavors un moviment intern l'objectiu del qual és desbancar als "obreristas". En vespres de la celebració de la '''V Assemblea d'ETA''' hom va comunicar Patxi Iturrioz la decisió d'expulsar-lo, proposta que va ser realitzada per l'Executiu i va ser ratificada en la primera sessió de l'assemblea, el [[7 de desembre]] de [[1966]]. Els obreristes, en vista de quequè l'assemblea denegava la petició de defensa d'Iturrioz, van decidir no participar-hi. La resta de la militància s'hi va mantenir, va nomenar un nou Comite Executiu i va decidir convocar-se a una segona part de l'assemblea, que es va celebrar al març de [[1967]] a [[Getaria]] (Guipúscoa).
 
==ETA Berri (1967)==
Línia 19:
A principis dels [[anys 1970|anys 70]] ETA Berri es va denominar [[Euskadiko Mugimendu Komunista]] (Moviment Comunista de [[Euskadi]]) (EMK), el qual, fusionant-se amb petits grups comunistes de tota Espanya va formar el partit federal [[Moviment Comunista]] (MC). Entre [[1968]] i [[1977]] Iturrioz va viure exiliat a [[Alemanya]]. AL seu retorn, va participar en la formació d'[[Euskadiko Ezkerra]], partit polític creat per organitzacions i persones escindides d'ETA, en particular EMK i [[ETA político-militar]]. Va ser segon en la llista d'aquesta formació en les [[eleccions generals espanyoles de 1977]] i diputat en el parlament espanyol (integrat en el [[grup mixt]] del congrés) durant uns pocs mesos, al dimitir del seu escó el cap de llista i únic diputat de [[EE]] [[Francisco Letamendia]], alies ''Ortzi''.
 
Patxi Iturrioz va ser durant anys el cap visible de l'EMK i, per tant, un dels personatges més rellevants del MC, fins que EMK es va independitzar d'aquesta organització federal que havia contribuït a formar, en [[1983]]. En [[1990]] Patxi Iturrioz va ingressar en el [[Partit Socialista d'Euskadi]], federació basca de eldel [[Partit Socialista Obrer Espanyol]].
 
{{ORDENA:Iturrioz, Patxi}}