Papa Joan VIII: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Codificació Unicode de l'entitat nbsp
Línia 5:
Abans de ser escollit per al papat el [[14 de desembre]] de [[872]], era arxidiaca de [[Roma]]. La seva elecció va trobar l'oposició del futur [[Formós I]], que també acabaria sent Papa. Encara que ja tenia més de 50 anys en el moment del seu nomenament, va ser un pontífex enèrgic.
 
Anomenat el «Rector d'Europa», va aconseguir evitar un cisma amb l'església d'Orient: quan [[Foci I de Constantinoble|Foci]], [[Patriarca de Constantinoble]], va tornar a acceptar el dogma catòlic, el [[877]], Joan VIII es va conformar a rebre d'ell una declaració de penediment i Foci va continuar essent patriarca. Joan VIII va acceptar també l'anomenada [[filioque|clàusula del ''filioque'']] sobre la controvertida redacció del [[Credo]] i va restablir l'autorització donada per [[Adrià  II]] per celebrar la litúrgia en llengua eslava. També va proporcionar als missioners [[Ciril i Metodi]] un certificat d'ortodòxia.
 
En l'àmbit occidental, es va defensar de l'aristocràcia romana consagrant l'emperador [[Carles el Calb]] el [[25 de desembre]] del [[875]]. Però a la mort de [[Lluís el Germànic]], Carles es va trobar amb dificultats. Cridat pel papa, que estava amenaçat en [[Itàlia]], Carles va morir en [[877]] quan passava els [[Alps]]. En la primavera del [[878]], sentint-se amenaçat, Joan VIII va fugir d'Itàlia i va ser acollit en [[Arles]] per [[Bosó V de Provença]] i el bisbe [[Tostang]], abans d'assistir al [[Concili de Troyes]], on va proposar com a [[rei d'Itàlia]] a [[Lluís II de França]], que rebutjà l'oferiment, i després al mateix Bosó, que va fracassar en el seu intent. Alguns anys després, en [[881]], seguint la mateixa tàctica, Joan VIII va fer coronar emperador a [[Carles III el Gros]]. Però aquesta política va tornar a fracassar: Carles es va veure obligat a abdicar en [[888]].
Línia 21:
 
{{Projectes germans}}
{{Papa|[[Adrià  II]]|[[872]] - [[882]]|[[Marí I]]}}
{{Papes|3}}
{{Autoritat}}