Aleksandr Krein: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
'''Aleksandr Abràmovitx Krein''', {{lang-ru|Александр Абрамович Крейн}} ([[Nijni Nóvgorod]], [[20 d'octubre]] de [[1883]] – [[Stàraia Ruza]], [[25 d'abril]] de [[1951]]) fou un [[compositor]] [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]].
Va néixer en el si d'una família [[jueva]] respectuosa de la tradició [[klezmer]], el gènere musical tradicional dels hebreus assentats a l'est d'Europa. El seu pare Abraham Krein, que era un notable violinista, es va traslladar des de [[Lituània]] a Rússia el 1870. Els seus set fills van rebre les primeres lliçons de música del seu pare, convertint-se finalment també en músics. Com veiem es tractava d'una família amb profundes arrels musicals. Aleksandr va ingressar al [[Conservatori de Moscou]] el 1896, estudiant violoncel amb [[Alfred von Glehn]] i composició amb [[Leonid Nikolàiev]], [[Serguei Tanéiev]] i [[Boleslav Iavorski]]. Després va estudiar teoria musical un any més a l'escola de música de la Societat Filharmònica de Moscou.<ref name="Powell">{{ref-web |cognom=Powell |nom=Jonathan |url=https://www-oxfordmusiconline-com.wikipedialibrary.idm.oclc.org/grovemusic/view/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000053459#omo-9781561592630-e-0000053459-div1-0000053459.2 |consulta=3 març 2021 |títol=Aleksandr Abramovich Kerin |editor=Grove Music Online |llengua=anglès}}</ref>
Dedicat especialment a la composició, les seves obres ofereixen un singular interès per emprar artísticament en elles les antigues melodies [[Hebreu|hebrees]]. La seva tècnica harmònica i orquestral apareix influïda per [[Aleksandr Skriabin|Skriabin]], [[Maurice Ravel|Ravel]] i [[Claude Debussy|Debussy]]. Entre les seves composicions cal mencionar el poema simfònic ''Salomé'', el ''Rèquiem hebreu Kadisch'', per a cor i orquestra, un quartet per a instruments d'arc, peces per a piano i ''[[lieder]]''.<ref>Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 3527 {{ISBN|84-239-4582-0}}</ref>
| |||