Antonio Lotti: diferència entre les revisions

Lotti va nàixer l'any 1666 o 1667. No se sap si va nàixer a [[Venècia]] o a [[Hannover]] (on son pare, Matteo, era [[Mestremestre de capella]]).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Dubowy|nom=Norbert|article=Bemerkungen zur Kirchenmusik von Antonio Lotti|publicació=Händel-Jahrbuch 46|data=2000|pàgines=85-99}}</ref> Després d'estudiar amb [[Giovanni Legrenzi]], Lotti va fer la seua carrera a la [[Basílica de Sant Marc]] de Venècia, primer com a cantant [[contralt]], després com a ajudant del segon organista, després com a segon organista, a partir de l'any [[1704]] com a primer organista, després d'un llarg noviciat amb càrrecs menys importants. Va mantenir aquest lloc tota la seva vida, exceptuant dos anys (1717/19) que passà a Dresden invitat pel príncep elector [[Frederic August II de Saxònia (elector)|Frederic August]], que li encomanà la composició i muntatge d'algunes òperes, entre elles algunes de les seues òperes van ser estrenades. Amb ell es traslladaren a la ciutat alemanya el llibretista [[Antonio Maria Lucchini|Lucchini]], alguns instrumentistes de Sant Marc i una companyia de cant de la que formava part la seva esposa, Santa Stella, en qualitat de <''prima donna''>.

Va tornar a Venècia l'any [[1719]], (hi va romandre fins a la seua mort), Lotti abandonà definitivament el teatre per a dedicar-se solament a la producció sacra (principalment polifònica) i de cambra. Però en el lapsus de temps que va de 1692 a 1719 havia compost una vintena d'òperes, totes elles representades. Lotti no s'apartà mai de les regles fonamentals de l'escola veneciana, ans al contrari continuà l'estil de Legrenzi, donant el màxim relleu a la vocalitat melòdica de les àries. Encara què,que conservant rigorosament les formes de la tradició va saber acollir amb gran equilibri les lliçons de l'escola napolitana i, sobre totsobretot, les del seu coetani [[Alessandro Scarlatti]].

Del catàleg de les seves òperes cal treure els títols mesmés importants: cal recordar davant de tot la primera d'elles:

El mateix que en la música lírica, en les cantates profanes (71) i en els 5 [[oratori (música)|oratori]]s (''Giuditta, Il voto crudele, L'umiltà coronata di Esther, Gioas re di Giuda, Il ritorno di Tobia''), que venien a substituir per la quaresma les representacions d'òpera en els diversos conservatoris, passa que la realització resta encomanada principalment a la graciagràcia del virtuosisme canor, que sempre acompanya el text. Però és en la música sacra on es manifesta tota la noblesa d'inspiració del compositor venecià: aquí va sempre avançant la idea de la tonalitat i la fluïdesa del ritme en les parts, que s'articulen en construccions sonores cada volta més grans.

Més senzilles misses d'ús cotidiàquotidià i, entre aquestes, les vuit bellíssimes ''Brevi Messe a cappella''. Altres composicions religioses que es conten entre les millors d'aquesta producció menor de Lotti: el famós ''Miserere in re minore'', que durant anys es cantà a Sant Marc durant la litúrgia del Dijous Sant; els ''Crucifixus'' a sis, vuit i deu veus; la ''Salve Regina a 4 veus'' i altres dos ''Misereres'' a 3 i 4 veus.