Art poètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Plantilles
Línia 68:
De totes les obres d’Horaci, l{{'}}''Ars Poetica'' ha estat la més influent en la literatura occidental. Per tant, no només és l’únic testimoni complet de la poètica en l’[[època romana]], sinó que, a més a més, fins ben bé al {{segle|XIX}}, va repercutir en els criteris de creació artística a tots els nivells. No es tracta essencialment de propostes innovadores per part d’Horaci, però a l’''Epístola als Pisons'' l’autor exposa d’una manera molt eficaç tot l’aprenentatge reunit; expressa els seus coneixements d’una manera poètica. Així doncs, aquesta obra constituí la base de la literatura europea fins al [[Renaixement]], quan la ''[[Poètica (Aristòtil)]]'' <ref> Aristot. ''Poet.'', (text en grec) ''Περὶ ποιητικῆς'', http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Aristot.%20Poet.</ref> es començà a difondre.
 
Durant l’Antiguitat, aquesta obra fou llegida i àmpliament coneguda, juntament amb la resta de composicions d’Horaci; en són testimonis els comentaris de [[Pomponi Porfirió]] i [[Helenius Àcron]]. Durant el {{segle |V}} i VIII, però, minvà la seva presència.
 
Pel que fa a l’edat mitjana, tant les ''Sàtires'' ''([[Sàtires Horaci]])'' com totes les ''[[Epístoles]]'' tingueren més bona rebuda que l’obra lírica d’Horaci, la qual conté una mètrica i un llenguatge més dificultosos. De fet, la lírica no tingué gaire repercussió un cop publicada, sinó que el primer que es conegué de la seva obra fou l’''Orazio satiro'' del qual parlà [[Dante Alighieri]] a la ''[[Divina Comèdia]]''.<ref> Dante, ''Divina Comedia'', Infierno 4.88. </ref>