Escòcia en temps de l'Imperi Romà: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Bridgeness slab detail.JPG|miniatura|upright=1.2|Representació d'un cavaller romà passant per sobre de [[pictes]] derrotats en la [[Llosa de Bridgeness]], una tauleta descoberta a [[Bo'ness]], al [[Mur d'Antoní]], que data de mitjans del {{segle|II}} i es conserva al [[Museu Nacional d'Escòcia]].]]

 

En temps de l'Imperi Romà de l'[[edat antiga]], la part de l'illa de la [[Gran Bretanya]] situada al nord del [[riu Forth]] es coneixia com a «[[Caledònia]]». L'illa en si es deia «Britània», [[topònim]] que substituí el nom [[grec antic]] «[[Albió]]» i que es féu servir igualment per a la [[província romana]] que cobria aproximadament allò que avui en dia és [[Anglaterra i Gal·les]]. Les [[legions romanes]] arribaren al territori que actualment és Escòcia cap al 71, després de [[conquesta romana de Britània|sotmetre]] els [[britans]] que habitaven la part meridional de la Gran Bretanya en les tres dècades anteriors. Els exèrcits romans comandats per [[Quint Petil·li Cerial]] i [[Gneu Juli Agrícola]] emprengueren campanyes contra els caledons a les dècades del 70 i del 80. L{{'}}''[[Agrícola (llibre)|Agrícola]]'', una biografia del [[governador romà]] de Britània escrita pel seu gendre, [[Tàcit]], fa referència a una victòria romana al «[[batalla del mont Graupi|Mont Graupi]]», que donà nom als [[monts Grampians]] malgrat que la seva ubicació real és del tot desconeguda.{{sfn|Riber|1926|p=63}}